les esquenes

Un relat de: Marc Freixas

i les esquenes
han apaivagat el pes dels anys,
que han ignorat de manera volguda
una pròpia vida plena d'injustícies socials...

la raó
la continues tenint tu,
que fas els passos ferms
i continuats, un rera l'altra
cap a la victòria dels vençuts... i ja saps de sobres
que no té
ni tindrà mai
ni tan sols un premi de consolació


a les esquenes
hi tens el pes dels anys
i el pas del temps,
la raó de tu
i els passos ferms,
la victòria dels vençuts
i cap premi de consolació...

només ignorància
t'acompanya mentre passeges
cansat de caminar sense descans,
creient
que potser si corres
faràs imprevisible
tot allò que ara és intocable


i cremarem la cara dels mentiders
aixafant-los les seves esquenes i no les nostres!!

que sàpiguen
què vol dir
fer-se malbé la salut... que així es faci,
que així sigui

Comentaris

  • molt bo...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Marc, de manera molt subtil parles del conformisme, la apatia ...d'una societat que es deixa fer...
    et felicito
    No sé si ja has llegit el meu CLAM A LA INDEPENDÈNCIA, et convido a llegir-lo.

    una abraçadota

    joan

  • L'esquena[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Bon relat Marc.
    Jo des de fa bastants anys practico i ensenyo el massatge sensitiu i precisament l'esquena és un dels llocs sensibles i gratificants.
    I també a les pobres esquenes i van moltes coses.
    M'agradat, molt. Gràcies, Marc.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.