Les Camisetes.

Una colla de dotze amics van un dissabte per la nit a "New Sunset", una terrassa-
discoteca que hi ha a vora mar, al costat de la urbanització "Port Saplatja", també
anomenada "La menuda Venècia", que està prop de València.
En l'entrada de "New Sunset" venen, molt barates, camisetes d'eixa discoteca, per a
celebrar el cinqué aniversari de la seua inauguració.
Doncs, d'eixa colla d'amics, tots (menys tres) es compren una d'eixes camisetes,
però cadascun per uns motius ben diferents.


1) Al primer de tots no li abelleix comprar-se la camiseta, però n'agafa una per a
donar-se-les de ric, modern i marxós davant dels altres. Encara que, en realitat, se la
compra, més que res, perquè té por que els seus amics pensen i comenten entre ells que
és un agarrat, per no comprar-se una simple camiseta de la discoteca.


2) El segon se la compra perquè se l'ha comprada el primer, per no ser menys que
ell. Encara que, abans, no pretenia comprar-se-la, perquè ni li agradava el model, ni
tenia intenció, a eixes hores de la nit, de gastar-se els diners comprant-se roba. I menys
encara en una camiseta blanca amb un dibuix de colors tant cridaners.


3) El tercer es compra la camiseta per no quedar malament davant dels altres, ja
que veu que tots se'n compren una. Però, per a dir la veritat, tampoc li agrada molt eixa
camiseta.
Encara que, ara que es para a veure-la millor, el dibuix que té sí que li sembla una
mica divertit. Bo, al cap i a la fi, tampoc està tan mal (encara que li queda una mica
curta).


4) Al quart li ha vingut bé que els altres es comprassen la camiseta, perquè ell sí
que volia comprar-se'n una, per a tindre un record d'haver anat a la discoteca "New
Sunset", i, sobretot, a "Port Saplatja", "la xicoteta Venècia", perquè ha sigut un lloc que
li ha agradat molt, amb tots eixos canals, tant romàntic...
És cert que la camiseta no li sembla ni bonica ni lletja, però ell la vol conservar per
recordar-se'n d'eixos moments, no per la camiseta en si.
I ha sigut una sort que els altres amics se'n comprassen una, perquè, si els altres no
se'n haguesssen comprada, aleshores ell tampoc se l'hauria pogut comprar, perquè no li
agrada destacar, ni quedar mal davant de ningú. No fos cosa que els altres pensassen que
ell és un gastador, un fantasma i un presumit, que es gasta els diners només per
aparentar que en té molts, o què és molt desprès i no li importa gastar-se'ls.
El que passa és que, aleshores, li hauria pesat molt no haver-se comprat la camiseta,
amb els seus records.
¡Menys mal que els altres sí que se l'han comprada!


5) El cinqué se la compra perquè està fent-se una colecció de camisetes de totes les
discoteques a les quals han anat.
Sempre que van a una nova discoteca, es compra una camiseta d'eixa discoteca. I,
de vegades, dues, si n'hi ha dos tipus diferents.
Per això, a ell li donava igual si, esta nit, els altres amics es compraven una
camiseta o no. El se l'anava a comprar de totes maneres.
I, a més, a ell li importa una merda el que pensen i diguen els altres sobre ell.


6) Però al sisé no. Ell es compra la camiseta per fer el que fan tots, ja que la seua
màxima és la d'evitar-se sempre totes les complicacions possibles, i, per això, a tota
hora compleix al peu de la lletra el seu refrany d'or: "Allà on vages, fes el que veges".
Però no sap (no vol saber) que, açò de seguir sempre la corrent, a la llarga, li
reportarà moltíssimes més desgràcies que avantatges, perquè en nombroses ocasions el
farà clavar-se en carrerons sense eixida.


7) En canvi, el caràcter del seté és totalment oposat al del sisé.
Ell no vol comprar-se la camiseta, i no se la compra, a pesar de les burles i
improperis que li llancen els seus amics, els quals li diuen d' "agarrat" en amunt.
Però a ell li dona igual el que li diguen, i, menys encara, el que pensen d'ell. Si ell
no té ganes de comprar-se la camiseta, no té per què comprar-se-la, ni els altres tenen
per què obligar-lo.
En la colla d'amics, cadascú fa el que vol. Ell no obliga a ningú a fer res o a deixar
de fer-ho, així que tampoc li agrada que l'obliguen a ell a fer alguna cosa que no vol fer.
Ell no volia comprar-se la camiseta, però no per això ha obligat als altres a que
tampoc se la comprassen. Ell ha deixat que els altres triassen lliurement el que
volguessen, sense coaccionar-los gens.
Per tant, de la mateixa manera que ell no obliga a ningú, tampoc vol que ningú
l'obligue a ell.
I li dóna ràbia que els altres amics s'entesten en coaccionar-lo per a què faça coses
que no vol fer, com, per exemple, això de comprar-se la camiseta. Però, com veu que no
pot fer res per a què el deixen en pau, aleshores, l'única eixida que li queda és rebel·lar-
se i mantindre's ferm en les seues creences (possiblement més ferm que si no haguessen
intentat coaccionar-lo).
L'opció de doblegar-se i deixar-se coaccionar pels altres li dóna agonia i la rebutja
amb totes les seus forces, perquè això significaria anar en contra d'ell mateix, i, a més,
per partida doble, ja que, a més de fer una cosa que no voldria fer (com és comprar la
camiseta), encara que després els altres el deixassen tranquil, a ell li quedaria en la boca
el regust amarg de la derrota, i estaria tot el temps menjant-se la bola i pegant-li voltes a
allò que hauria fet, calfant-se el cap i penedint-se per haver comprat la camiseta, i per
haver-se doblegat.
Els altres amics l'haurien deixat tranquil, però aleshores serien els remordiments els
que no el deixarien viure. I açò seria molt pitjor.
Per això, abans de doblegar-se, prefereix rebel·lar-se i fer-se fort per a resistir els
continus atacs i coaccions dels seus amics.
Almenys, així solament haurà de lluitar contra un enemic extern i suportar els
patiments que li inflingiran per una sola banda, ja que, al no haver comprat la camiseta,
al no haver-se doblegat a les coaccions, la banda de la seua integritat i de la seua dignitat
està intacta, i, per tant, no li assetjaran tants remordiments.
I, damunt, no s'ha gastat els diners en eixa camiseta, en eixa cosa supèrflua, ni
tampoc ha fet res que vaja en contra de la seua voluntat.
Així que, encara que no li agrada que l'incordien constantment, per a intentar
coaccionar-lo, i no li agrada el dolor i les preocupacions que li produeixen eixes
contínues pressions per part dels seus amics, a pesar de tot, prefereix això al dolor, al
patiment i a la agonia indescriptibles que hauria de suportar si es doblegués alguna
vegada. Això, per a ell, seria un infern.
Per eixa raó pot suportar tan impertorbablement tots els atacs i coaccions dels seus
amics.
Ell és el rebel de la colla.
Quant més el pressionen, més s'aferma ell en la seua pròpia voluntat, i més fort es
fa.
Per això, esta nit, quant més li diuen els amics que es compre una camiseta, menys
ganes té ell de comprar-se-la.
De manera que, al final, entra en la discoteca sense haver-se comprat la camiseta,
davant de les males cares que li fan els altres amics.

8) Al uité tampoc li feia massa gràcia comprar-se la camiseta. I no se la compra.
L'únic que volia era entrar prompte en la discoteca, a veure si hi havia moltes xiques i
pillava algun rotllo. Si es deixaven, perquè a les xiques d'eixa zona no les coneixia ni
sabia com eren. Així que, cap a dins...
I, sobre la camiseta, si el seté se l'hagués comprat, ell no sap què hauria fet. Potser
hauria decidit no comprar-la, per molt que diguessen els altres. Passant olímpicament.
Perquè a ell li dóna igual. El que importa és estar ja dins de la discoteca.
O potser hauria d'haver discutit una mica amb els amics. Mira... com el seté no se
l'ha comprada... millor. Menys problemes. I que diguen alguna cosa els altres. Que
s'atrevisquen, a veure... Jo el que vull és arribar a la pista central, que és on hi ha més
xicones. ¡Mira! ¡Sí que n'hi ha, sí! ¡I estan de bones! A veure què podem fer esta nit...

9) El nové, encara que té el precedent dels dos amics anteriors, també es compra la
camiseta, perquè tots els altres sí que se l'han comprada.
A ell li agradava el dibuix de la camiseta, però el que no li agradava és que fos
blanca. L'hauria preferida negra, i, a més, d'una talla major. Però ja s'havien acabat les
negres, i, també, totes les camisetes que quedaven eren de talla mitjana.
Ell hauria pogut negar-se tranquil·lament a comprar-se-la, tenint un precedent tant
fort com el del seté amic. Però, per no contrariar als altres, ni maldisposar-se amb ells,
finalment se la compra a reganyadents.

10) El desé no tenia pensat comprar-se la camiseta. Però no importa, com veu que
tots se'n compren una, i ell, que fa poc de temps que s'ajunta amb els altres, també vol
unir-se a la festa i al convoi general, aleshores també se'n compra una, i ja està, sense
problemes.

11) L'onzé estava en el dubte. No sabia què fer: O comprar-se la camiseta (que sí
que li agradava), a pesar de gastar-se uns diners que no tenia previst amollar. O
estalviar-se eixos diners, no comprant-se-la, però sabent-li mal quedar-se sense una
camiseta tan guai (encara que ell ja té moltes camisetes, i no li'n fa falta cap més).
No sap què fer. I, com ha vist que tots els altres se l'han comprada, al final açò el
decideix a comprar-se-la.
Però, quan tira mà a la butxaca, s'adona que només li queden prou diners per a
comprar-se l'entrada de la discoteca i per a un aigua. Ja se'ls ha gastat tots abans en el
sopar i en cubates. És que beu massa. ¡Vaja gràcia! S'ha quedat sense camiseta.


12) I, per últim, el dotzé sí que es compra la camiseta, però no perquè se l'hagen
comprada els altres, ja que no els ha vist comprar-se-la.
Ell s'havia parat a pixar en un arenal de la platja, al costat d'un camp, i ha aplegat
tard a la discoteca, quan els altres ja havien entrat, i ja estaven dins.
Així que ha hagut de fer cua sol i, quan ha a
rribat a la taquilla de la discoteca, com
ha vist que venien barates unes camisetes blanques de cotó 100%, aleshores se n'ha
comprat una, perquè ell sempre està buscant camisetes blanques que siguen barates, i de
cotó 100%.
Perquè ell, quan va a córrer per les carreteres dels camps, li agrada dur una camiseta
blanca i uns camalets clars, per a què els cotxes puguen veure'l bé si es fa fosc.
I, a més, en ser de cotó, d'un teixit natural, transpiren millor i no li donen tanta
calor, ni l'ofeguen. (És que ell és molt suador).
Ell té comprovat que les camisetes de poliéster i d'altres teixits sintètics, en ser de
plàstic, el fan suar una animalada, i el fan cansar més, perquè no deixen que la seua pell
transpire bé, i això redunda perjudicialment en el seu estat físic i anímic.
Així que s'alegra d'haver trobat una camiseta blanca de cotó 100% que fos tan
barata, i, a més, en un lloc tan inesperat com una discoteca. Ara ja en té una més, i això
ha sigut molt oportú, perquè moltes de les camisetes que utilitza per a anar a córrer ja
estan molt gastades i se li estan quedant velles. Fins i tot, hi ha algunes que, de tantes
llavades, estan tan finetes que se li transparenta tot. Menys mal que són les camisetes, i
no els camalets, que si no...

Així que, content de la sort que ha tingut, el dotzé amic, i últim, de la colla entra
radiant amb la seua camiseta en la discoteca "New Sunset", propera a "Port Saplatja", la
menuda Venècia, i es disposa a reunir-se amb els altres amics i amb totes les altres
camisetes.









Sueca, 1 d'agost de 1999.
Joanjo Aguar Matoses.
A la colla.

Les Camisetes. Joanjo Aguar Matoses.


4