Leocàdia i Elena (o la casa maleïda) (Nàufrags i illes perdudes V)

Heus aquí la història de Leocàdia, una dona esquerpa, bruixa i malcarada.
Amb els anys i després de la mort del seu marit en estranyes circumstàncies, els sentiments se li havien eixugat de tal forma que ja no suportava veure dos enamorats besant-se en plena nit de passió.
La Leocàdia vivia amb la seva filla Elena en un pis petit i acollidor. Però també feia anys que havia abandonat una mansió enmig d'un gran parc de la ciutat perquè era massa gran i massa freda. Però aquella mansió amb el temps s'havia convertit en un paradís pels enamorats que trobaven en aquella casa abandonada un lloc ideal per passar una nit d'amor. La vella Leocàdia va descobrir aquest fet, es va enfadar i amb un dels seus estranys encanteris va convertir la seva casa en maleïda.
Una nit va descobrir la seva filla amb un mulat boníssim i això li va produir tanta ràbia que va convertir a la seva filla i al seu amant en estàtua. Llavors la Leocàdia va decidir oblidar tal fet viatjant en un creuer pel Mediterrani i no sé sap ben bé com, el vaixell va enfonsar-se i la vella esquerpa i bruixa va naufragar. Alguna gent comenta que potser fou un càstig diví.
Una nit, una jove parella d'enamorats va entrar a la mansió maleïda i la seva passió fou tant ardent que amb la calor varen trencar l'encanteri que condemnava a l'Elena i el mulat a ser estàtues de pedra fins a l'eternitat. Llavors els quatre enamorats decídiren convertir aquella mansió en un restaurant paradisíac i afrodisíac d'una illa perduda, en aquest cas, una illa perduda enmig de la grisa ciutat. L'èxit fou brutal i aquella casa que havia estat maleïda va convertir-se en un dels restaurants més atractius i elegants de la ciutat.