Cercador
L'ensurt de la portera
Un relat de: Rosella Poniol- Compartir:
La Rosalia va sortir de casa, com cada matí, amb temps suficient per agafar l’autobús de dos quarts de vuit cap a la feina. Li agradava passejar fins a la parada a aquella hora quan el sol encara era baix i podia sentir la frescor del matí.
Sabia que a l’autobús trobaria poca gent. Tothom feia vacances. Ja els quedava poc, però. Amb l’agost a les acaballes, dilluns tots cap a la feina. Ella havia fet les vacances al juliol. Li agradava més treballar a l’agost perquè a la porteria no hi havia tanta feina. La majoria de les famílies de l’edifici on treballava feien les vacances a l’agost.
En baixar de l’autobús va veure un cotxe dels Mossos d’Esquadra just davant de la seva porteria. Què deu haver passat?, pensà.
—On va senyora? —Li va preguntar un mosso.
—Treballo aquí. Soc la portera de l’edifici.
—Passi, passi, doncs.
Aleshores baixava la senyora Cererols i la Rosalia va aprofitar per preguntar-li què ho feia que hi haguessin els mossos a l’edifici.
—Es veu que han robat a cals Gisbert. Van tornar de vacances ahir al vespre i han trobat a faltar una pila de coses. No ho sé ben bé. Havent-hi els mossos no he pogut parlar gaire amb la família.
Els Gisbert havien marxat de vacances a passar l’agost a la Provença francesa. Abans però, la senyora Gisbert havia demanat a la Rosalia si podia tenir cura de la Selli, la seva gateta. La Rosalia va acceptar l’encàrrec. Sabia que la senyora Gisbert li donaria una bona propina en tornar de vacances. Abans de marxar li havia deixat les claus del pis i el seu número de mòbil. Es tractava que cada dos o tres dies mirés que la Selli tingués aigua i pinso a la menjadora.
—Bon dia, senyora. —La Rosalia es va sobresaltar en sentir la veu d’aquell home que la saludava. Es va identificar com l’inspector Llopis dels Mossos d’Esquadra.— Voldria fer-li unes preguntes.
—A disposar.
—Vostè té les claus del pis dels Gisbert, oi?
—Sí. Me les va donar la senyora Gisbert en marxar de vacances i encara no he tingut ocasió de tornar-les-hi.
L’inspector Llopis volia saber quants cops la Rosalia havia entrat al pis, si hi havia entrat tota sola, si s’havia assegurat de tancar la porta en sortir. La Rosalia explicà que hi havia anat nou o deu cops i sempre sola. Ningú més no hi havia entrat. Però en aquell moment va recordar l’incident del sofà.
L’endemà que els Gisbert havien marxat, van venir dos nois en un camió dels mobles Nou Concepte a portar un sofà per als Gisbert. Van dir a la Rosalia que l’havien d’haver portat feia dos dies, però que no havien pogut. La Rosalia va trucar a la senyora Gisbert, però el telèfon estava apagat o fora de cobertura. Davant d’això va decidir que descarreguessin el sofà i així, en tornar de vacances, els Gisbert ja el tindrien. El van deixar al menjador i van sortir tots tres. Al cap d’un parell d’hores el camió dels mobles va tornar i els nois van explicar a la Rosalia que, per error, havien portat un model de sofà equivocat. Aquest no era el dels Gisbert. Van pujar a recollir el sofà i van quedar que l’endemà portarien el correcte. Aquell dia la Rosalia va trucar diverses vegades a la senyora Gisbert, però no s’hi va poder comunicar. Va pensar que no calia insistir perquè quedava clar que no hi havia cobertura. Com que els del sofà no van tornar a venir, no hi va pensar més.
L’inspector va donar les gràcies a la Rosalia i abans de marxar va demanar-li el seu número de telèfon per si s’hi havia de comunicar. La Rosalia es va començar a preocupar. Com que ella tenia les claus del pis potser era la primera sospitosa d’haver comès el robatori.
L’endemà la senyora Gisbert va passar per la porteria a recollir les claus i va explicar a la Rosalia que ells no havien comprat cap sofà. Els mossos tenien clar que dintre del sofà hi havia amagat un còmplice que va arreplegar tots els objectes de valor, els va ficar al sofà i es va tornar a amagar dintre, tot esperant que el vinguessin a recollir.
Al migdia, l’inspector Llopis va trucar a la Rosalia per demanar-li que anés a la comissaria del carrer Via Aurèlia tan aviat com pogués per veure si podia reconèixer els lladres entre totes les fotos que li ensenyarien.
La Rosalia va tancar la porteria i va marxar cap a la comissaria dels mossos. Es va fer un fart de mirar fotos i, quan ja pensava que no els trobaria, en va veure un, el més alt dels dos. Sí, n’estava segura.
Sabia que a l’autobús trobaria poca gent. Tothom feia vacances. Ja els quedava poc, però. Amb l’agost a les acaballes, dilluns tots cap a la feina. Ella havia fet les vacances al juliol. Li agradava més treballar a l’agost perquè a la porteria no hi havia tanta feina. La majoria de les famílies de l’edifici on treballava feien les vacances a l’agost.
En baixar de l’autobús va veure un cotxe dels Mossos d’Esquadra just davant de la seva porteria. Què deu haver passat?, pensà.
—On va senyora? —Li va preguntar un mosso.
—Treballo aquí. Soc la portera de l’edifici.
—Passi, passi, doncs.
Aleshores baixava la senyora Cererols i la Rosalia va aprofitar per preguntar-li què ho feia que hi haguessin els mossos a l’edifici.
—Es veu que han robat a cals Gisbert. Van tornar de vacances ahir al vespre i han trobat a faltar una pila de coses. No ho sé ben bé. Havent-hi els mossos no he pogut parlar gaire amb la família.
Els Gisbert havien marxat de vacances a passar l’agost a la Provença francesa. Abans però, la senyora Gisbert havia demanat a la Rosalia si podia tenir cura de la Selli, la seva gateta. La Rosalia va acceptar l’encàrrec. Sabia que la senyora Gisbert li donaria una bona propina en tornar de vacances. Abans de marxar li havia deixat les claus del pis i el seu número de mòbil. Es tractava que cada dos o tres dies mirés que la Selli tingués aigua i pinso a la menjadora.
—Bon dia, senyora. —La Rosalia es va sobresaltar en sentir la veu d’aquell home que la saludava. Es va identificar com l’inspector Llopis dels Mossos d’Esquadra.— Voldria fer-li unes preguntes.
—A disposar.
—Vostè té les claus del pis dels Gisbert, oi?
—Sí. Me les va donar la senyora Gisbert en marxar de vacances i encara no he tingut ocasió de tornar-les-hi.
L’inspector Llopis volia saber quants cops la Rosalia havia entrat al pis, si hi havia entrat tota sola, si s’havia assegurat de tancar la porta en sortir. La Rosalia explicà que hi havia anat nou o deu cops i sempre sola. Ningú més no hi havia entrat. Però en aquell moment va recordar l’incident del sofà.
L’endemà que els Gisbert havien marxat, van venir dos nois en un camió dels mobles Nou Concepte a portar un sofà per als Gisbert. Van dir a la Rosalia que l’havien d’haver portat feia dos dies, però que no havien pogut. La Rosalia va trucar a la senyora Gisbert, però el telèfon estava apagat o fora de cobertura. Davant d’això va decidir que descarreguessin el sofà i així, en tornar de vacances, els Gisbert ja el tindrien. El van deixar al menjador i van sortir tots tres. Al cap d’un parell d’hores el camió dels mobles va tornar i els nois van explicar a la Rosalia que, per error, havien portat un model de sofà equivocat. Aquest no era el dels Gisbert. Van pujar a recollir el sofà i van quedar que l’endemà portarien el correcte. Aquell dia la Rosalia va trucar diverses vegades a la senyora Gisbert, però no s’hi va poder comunicar. Va pensar que no calia insistir perquè quedava clar que no hi havia cobertura. Com que els del sofà no van tornar a venir, no hi va pensar més.
L’inspector va donar les gràcies a la Rosalia i abans de marxar va demanar-li el seu número de telèfon per si s’hi havia de comunicar. La Rosalia es va començar a preocupar. Com que ella tenia les claus del pis potser era la primera sospitosa d’haver comès el robatori.
L’endemà la senyora Gisbert va passar per la porteria a recollir les claus i va explicar a la Rosalia que ells no havien comprat cap sofà. Els mossos tenien clar que dintre del sofà hi havia amagat un còmplice que va arreplegar tots els objectes de valor, els va ficar al sofà i es va tornar a amagar dintre, tot esperant que el vinguessin a recollir.
Al migdia, l’inspector Llopis va trucar a la Rosalia per demanar-li que anés a la comissaria del carrer Via Aurèlia tan aviat com pogués per veure si podia reconèixer els lladres entre totes les fotos que li ensenyarien.
La Rosalia va tancar la porteria i va marxar cap a la comissaria dels mossos. Es va fer un fart de mirar fotos i, quan ja pensava que no els trobaria, en va veure un, el més alt dels dos. Sí, n’estava segura.