l'ensenyament del català

El català, com a llengua dels catalans, és de força viva i va unida a la literatura, definida com una manera més conscient, més intensa i més plena - més humana - de viure la vida. Hi ha massa literatura en el món, i en la vida, és tan vaga, tota feta de vaguetats. La literatura no és un tren que circula per la superficie, sinó un riu càrstic que desemboca allà on li sembla, en el sentit que el curs s'escapa de qualsevol control de superficie.L'error més gran seria abandonar aquesta llengua, perquè la primera necessitat és comunicar-se. La felicitat més gran és que sigui útil pels nens, pares, avis, …amb una satisfacció tan gran com el deure complert.
Cara a cara amb l'ensenyament del català a les escoles. Fan les hores potencials a altres llengües? Si Catalunya hi està d'acord, encara podem avançar més en el tema, perquè la il·lusió d'aprendre-la sempre és efímera.
Hi ha dos filferros espinosos fonamentals que actuen a fi d'eliminar la comprensió de la nostra llengua: un és el que ens erigeixen els altres, i l'altre és el que construïm nosaltres mateixos. Aquells que parlen un català ridícul i transformat del castellà, i que tenen un vocabulari cru amb paraules de segona mà i ingènues, volen millorar la seva expressió, perquè al capdavall, és el significat de la seva vida, o sigui retrobar-la.
Què tens als ulls sinó la por d'expressar o ensenyar el català arreu del món? Perquè aquests que venen d'arreu, els suposa un repte aprendre'l, molt més difícil, pressuposa paciència, constància, tossuderia, i tenen per enemic el temps que córre rere seu, per obtenir-ne uns coneixaments bàsics i poder-se entendre i nosaltres sentir-nos satisfets i orgullosos del nostre català.
Si el món és paradoxal, res de més paradoxal que l'ensenyament que va de bracet amb el català.
Escriure era una cosa que vulgaritzava el pensament, i que amb les persones valia més parlar, i que els llibres, si de cas, s'havien d'escriure mentalment i ser llegits en castellà i gràcies. El català va venir més tard, ensenyat correctament però amb privació d'algunes persones. Tenia la certesa que el nostre català era massa secret. Però el temps es va aturar, i vam poder reemprendre el fil de la seva expressió i del seu ensenyament. No es pot esperar qui no pot tornar, però el català ha tornat per obrir món.
Sempre hi ha alguna cosa per aprendre a la vida, i aquesta, és el català.