L'Eduard no sortia de casa

Un relat de: Marc Freixas

Feia dies que l'Eduard no sortia de casa.Es tancava a l'habitació, passava la balda, s'estirava al llit amb un llibre als dits, llegia... i escoltava música de fons.I la música era sempre la mateixa : rock simfònic amb influències de música clàssica, i sense deixar mai de banda Vivaldi i les seves quatre estimadíssimes estacions; és per això, per aquest motiu tan simple, que l'Eduard no sortia de casa.

Els seus pares feia temps que miraven d'empènyer el seu fill gran per fer-lo sortir al carrer, però no hi havia manera, ja que l'Eduard desplegava la possibilitat de rebelar-se en contra d'ells d'una manera gairebé violent, i això provocava una tensió insostenible en el conviure del dia a dia...

i era del tot impossible fer-lo reaccionar.

L'Eduard pensava,
imaginava,
somiava,
llegia,
cantava,
volava;
mirava per la finestra de la seva habitació,
es volia llençar com un ocell al buit, estendre amb els braços les ales que el portessin a passejar per l'aire fresc i lliure...

però l'Eduard continuava com sempre tancat amb la seva solitud,
i tancat a la seva habitació;
no volia descobrir la bellesa de viure per culpa de les guerres que l'envolten dins del món.

L'Eduard no va voler pujar al vaixell on estem tots navegant,
per por de perdre el nord.

Avui l'Eduard ja no hi és,
ens va deixar...

i els pares i germans ploren la seva absència, desfets,
i que com ell, avui, es pregunten si viure significa vida.

Vosaltres, lectors,
creieu que tothom tenim dret a tenir por a viure?

Comentaris

  • I es clar que es pot tenir por de viure![Ofensiu]
    Xanxaneta | 01-02-2005

    M'ha estranyat que ningú no hagués comentat aquest relat teu. Potser no és dels més brillants que tens, però la reflexió que hi fas és bona.
    I és que a tots ens ve de gust fer com l'Eduard de tant en tant i tancar-nos a casa nostra, desconnectar de tot i oblidar-nos dels problemes del món. Es clar que això no es pot convertir en una rutina, perquè la solitud no és una bona companya de la vida, genera tristesa i melanconia i sovint ens fa somniar en móns inexistents.
    Així doncs malgrat tenir por de viure en un món tant caòtic, penso que viure és una oportunitat única i que val més no deixar-la escapar.

    Per cert el poema dedicat a la Mar també m'ha agradat molt!

    Segueix així doncs!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.