Cercador
L'aura del pensament
Un relat de: Marc Barceló- Compartir:
Dins l'aura del pensament,
hi dibuix la teua cara,
vers nodrit del teu amor,
tènue que no deixa nafra,
ans nafrat i tot nodreix.
La rasa d'aquest caminet,
no se mor d'una ventada,
sentiment atroç, ingenu,
no vull altre amagatall,
que el dels braços teus i pens,
si te'n vas un dia encara,
sempre hi quedarà l'estima.
No se fon una besada,
dins el gel d'un bon record.
hi dibuix la teua cara,
vers nodrit del teu amor,
tènue que no deixa nafra,
ans nafrat i tot nodreix.
La rasa d'aquest caminet,
no se mor d'una ventada,
sentiment atroç, ingenu,
no vull altre amagatall,
que el dels braços teus i pens,
si te'n vas un dia encara,
sempre hi quedarà l'estima.
No se fon una besada,
dins el gel d'un bon record.