L'arena de la platja

Un relat de: Vespera Scura

Arriba l'albada després de la nit,
després de la tempesta.
Surto a la terrassa i contemplo
amb la companyia d'una tassa de cafè
el paisatge que m'envolta.


L'arena de la platja,
el mar, les palmeres...
imatges que omplen d'encant
qualsevol ànima perduda
que arribi fins aquest paratge
cercant un moment de joia.


Els raigs de sol, la blavor del cel,
el poder de les onades.
Tot sembla reviure
al tornar la calma.


Comentaris

  • Quina meravella...[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Despertar i tenir una tassa de bon cafè davant d'un poema magnífic i sentit, un bon contrincant que sempre desitges per a que tastis l'amargor i la dolçor de la victòria.

    gràcies, Sandrinha, d.