L’ànima de la Jordina (la Bruixa Groga de la botiga d’ànimes)

Un relat de: lliridelavall

Mirant retrats, la Jordina, es feia una cua amb els cabells. Les fotografies arrebossaven desagradablement tot l’interior de la llibreria d’una forma esbojarrada i exagerada, però era història... la història de la seva família, tres generacions des de la fundació fins al moment actual. Amb la penombra pròpia de la Miggy’s shop i la tènue llum que sortia de l’aparador, era reflectida en un afecte mirall al vidre, un fenomen màgic que li recordava la seva remota infància, on tot era especial, on tot era bonic. Amb el temps, ella, es veia com les fotografies, una dona d’ànima corcada i vida solitària, de color esgrogueït i atemoridor pels clients. Justament aparentava el que més por feia: una bruixa. La societat no ajudava, immersos en tradicions fantàstiques i creences sobrenaturals, no volien creure en res més que en la tortuosa història de la Jordina. Dina per alguns, Jor per d’altres, però pel barri, ni més ni menys que la Bruixa Groga de la Botiga d’Ànimes. Les males llengües asseguraven que les seves ambicions per fer-se rica eren les que l’havien portat a la ruïna i a un estat fotogràficament lamentable, una maledicció. Dit malefici, era el que l’havia fet renéixer en una bruixa. Les il•lusions de ser bonica i treure’n rendiment, les il•lusions de conèixer l’amor, totes les il•lusions s’avien perdut amb només vint anys, el que per ella era més de la meitat de la seva vida, representava el càstig sever d’una immortalitat prematura.
Vendre llibres, llibres i més llibres, havia sacrificat la seva vida per la literatura... l’últim exemplar venut parlava sobre l’anatomia del cos humà, un llibre de biologia que en prous feines el va aconseguir vendre per més de sis euros. Aquells temes no li cridaven l’atenció, feia temps que havia perdut tot interès per l’home, tant pel gènera com per l’espècie, i això l’havia portat a infravalorar qualsevol llibre científic que en parlés. D’això feia ja més de vuit mesos, més de mig any, una eternitat. Últimament només entraven turistes emocionats per les llegendes que acorralaven la botiga, però al cap de poc, sortien decebuts i amb el cap cot, ignorant l’autèntic esperit de la shop. En conclusió: no arribava a vendre res.
Els nens estaven encuriosits, tenien totalment prohibit acostar-se a la Maggy’s shop, és per aquest motiu que els feia por, i si no por, temor. Per això de nit s’aventuraven a acostar-s’hi i a saltar pel pati del darrera, per demostrar la seva valentia i satisfer la seva set d’aventures. Entre ells, corria la veu que aquella llibreria era un magatzem d’ànimes, ànimes atrapades en les pàgines dels centenars de llibres exposats. Asseguraven que la Jor venia les ànimes al Brós, un senyor de pell vermellosa i ulls negres que rondava pel barri, per alguns un boig, per d’altres el secretari del diable. El cert era que aquell vell ja no havia tornat més a la llibreria des de que havia tingut un discussió molt forta amb la Bruixa Groga. Dites les paraules, la gent del barri havia memoritzat i escampat les dures amenaces de l’ancià, fet que feu perillar l’estabilitat psíquica de la propietària.
Ella rumiava fermament amb la imaginativa possibilitat de realitzar les fantasies dels nens. Si fos possible seria capaç d’exposar la seva ànima a l’aparador i vendre-la al primer que passés o que la volgués, només per tirar endavant, per acomplir les seves ambicions.
Finalment, arribà el dia en què no s’obrí més la botiga, tot quedà tancat i barrat, i ni rastre de la propietària.
La prompta desaparició de la Jor va fer pensar en la possibilitat de que algú havia comprat la seva ànima corcada i esgrogueïda. Només va quedar un enigma. De la mateixa manera com va desaparèixer ella, també s’esfumaren tots els llibres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de lliridelavall

lliridelavall

2 Relats

2 Comentaris

1005 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00