L'anell del rei

Conte per Ferran de Montagut, de la seria contes de la vora del foc, en aquelles llargues nits d'hivern.

El conta diu axis: Hi va haver una vegada un Rei que va dir als savis de la seva cort: Voldria que em fesiu un formós anell. Amb un d'aquells preuats diamants que vàrem aconseguir en l'última conquesta, Vull que dins del preuat diamant tingui amagat alguna mena de missatge que em pugui ajudar en moments de desesperació total, i que també ajudi als meus hereus, i als hereus dels meus hereus per sempre. Te de ser un missatge petit, de forma que capigue sota el diamant del anell.
Tots els que escoltaren això eren grands savis, grans erudits; podien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no mes de dos o tres paraules que el poguessin ajudar en moments de desesperació total...
Varen començar a pensar la manera de fer allò, remogueren Cel i terra, buscaren en els seus llibres, però no podien trobar res.
El Rei, tenia un vell servent que també havia sigut servent del seu pare. La mare del Rei va morir molt jove i aquest servent va ser amic íntim d'ell, per tant el tractava com si fos de la família. El rei, sentia un immens respecta per aquell vell servent, de manera que també el va consultar. I aquest li dié:
Jo no soc cap savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però coneixo el missatge.
Durant ma llargue vida en el palau, m'he trobar amb tota mena de gents, en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era un invitat del teu pare el Rei, i jo vaig estar al seu servei. Quant ja marxava, com un gest d'agraïment, em va donar aquest missatge, el vellet el va escriure en un molt petit paper, el doblegar i el va entregar al Rei. Dient-li: No el llegeixis amaga dessota l'anell. Obrel sols quant tot el demés t'hagi fracassat, sols quant no trobis sortida a la situació.
Varen passar alguns dies, mesos potser anys, però el moment aquest de pogué obrir el diminut missatge no va tardar en arribar, El seu país va ser invait, el Rei va perdre el seu Regna, però fugí a la gropa del seu cavall per salvar la seva vida, els seus enemics eres nombrosos i el perseguien sens descans. El Rei arribar en un lloc on el camí s'acabà, no tenia sortida: Enfront sols hi havia un immens precipici i una profunda vall; caure en ell seria la fi. I no podia retornar perquè l'enemic li barrava el camí. Ja sentia el galop del cavalls dels perseguidors. El Rei no podia seguir endavant no hi havia cap altre camí...
De prompte, es recordà del anell, se el va treure, va obrir el diamant i de dins va treure aquell paper, el va desplegar cuitadament, i allí estava aquells valuós missatge que el seu amic i criat vellet li havia donat.
Mes... El missatge simplement deia: "AIXÒ TAMBE PASSARÀ".
Mentre llegia "això també passarà" va sentir de prompte un gran silenci ja no es sentia el galop dels cavalls dels seus perseguidors. Els seus enemics va pensar el Rei que es devien d'haver perdut en el immens bosc, o devien haverse equivocat de camí, era ven cert ja no es sentia el galop del genets . El Rei, es va sentir profundament agraït al servent i al místic desconegut. Aquelles paraules havien resultat meravelloses i miraculoses.
Va doblegar altre volta aquell paper, el va tornar a col·locar dessota aquell diamant, va reunir al seus etjercits, i reconquistà el seu regna. I el jorn que retornava victoriós de nou al seu estimat regna, en tot el reialme hi va haver multitud de celebracions i balls i musiques per arreu... Ell el Rei es sentia orgullós de si mateix. El vell servent estava al costat seu en la carrossa reial i acostares al Rei li digué:
Aqueix moment també es adequat; Majestat torneu a mirar el missatge. ¿Que vols dir? Va preguntar el Rei. Ara soc victoriós, els mes súbdits cel-lebran la victòria, no estic desesperat, no em trobo en una situació sens sortida.
Escolta li diu el vellet; Aquest missatge no es solament per situacions desesperades; també es per situacions de joia.
No sols per quant estiguis derrotat; també es per quant et sentis victoriós.
No es solament per quant ets l'últim; també es per quant et sentis el primer. Dit això el Rei l'escoltava amb atenció i es traient-se l'anell va treure el paper desplegant-lo y tornà a llegir el missatge " Això també passarà", i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, en el bell mig de la gent que cel-lebraba i ballava, però el orgull, havia desaparegut. El Rei pogué acabar de comprendre el missatge. Ell s'havia il·luminat. Llavors el vell li digué: RECORDA QUE TOT PASSA Mai cap cosa ni cap emoció son permanents.
Com el dia i la nit, hi han moments d'al·legoria i moments de tristesa. Aceptals com part de la natura, perquè son la natura mateixa de les coses, "Gravat ho be en el teu cap i també en el teu cor" i sempre d'aquesta manera seràs feliç, i feras feliços a tots els teus súbdits que et rodegin.
El Monarca va entendre el seu contingut i des de llavors va ser sempre feliç, ja no va patir mai mes.
I finalment aquest conta esta acabat.

Autor: Ferran de Montagut, escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" en els Pirineus de (Girona) escrit avui dia 7 de Març del 2003, F.M.N.
Notes: Qualsevol semblança amb altre narració compta ho escrit es mera coincidència, dons aquest sols ha sortit de la meva ment, no li donin mes voltes no te cap mes explicació. L'Autor: F.M.N.

E-mail: ferran_de_montagut@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es
ferranmujal@yahoo.es ferran.mujalinaspled@lycos.es
drac_del_mon_i_cos@hotmail.com ferran_de_montagut_llierca@msn.com