L'anell de compromís

Un relat de: Ferran de Montagut

(Conte curt que ens dona una lliçó)

Hi va haver una vegada en un petit poble, hi concretament a la plaça Major, on hi havia una joieria: Un noi amb pas ferm es dirigia cap l'establiment, va obrir la porta i va entrar amb pas ferm. Una vegada dins s'acostà al taulell i va demanar al dependent que li ensenyar el millor i mes bonic anell de compromís que tingués. El joier va entrar a dins i li va treure un! Amb una formosa pedra solitària, que brillava com un petit sol hi amb el sol que entrava a la botiga encara brillava molt mes enviant per arreu mil i un colors, blaus, rosats i blancs. El noi va contemplar amb deteniment aquell anell i amb un somriure va donar la seva aprovació. Va preguntar al joier el seu preu, hi es va disposar a pagar-lo.
El joier li va dir: Es un bonic anell, tant que es digne d'una persona que s'ha de casar, es segur per a vostè. El noi li va dir: No senyor, ni tant sols tinc promesa! El joier va quedar callat, mut sorprès. Això va divertir al jove comprador d'aquella bonica joia en forma d'anell. Hi va contestar desprès d'uns moments de silenci. Es per la meva mare. Hi va continuar... Quant jo anava a néixer estava sola, no tenia ningú que li fes costat, algú li va aconsellar que em mates abans jo naixes, i així s'evitaria problemes. Mes... Ella es va negar, i em va donar el do i dret a la vida. Va tenir molt i molts problemes. Va ser el meu pare i a la vegada la meva mare estimada, va ser amiga, germana i mestra, i directora espiritual, em va ensenyar el camí de la veritat. Em va fer ser el que ara soc. Hi ara que puc, li compro aquest anell, dons crec que se el te ven merescut, no li sembla? Ella mai en va tenir cap de ningú. Hi ara jo li regalaré com a promesa del que ella va fer per a mi, i des d'ara jo donaré tot el que estigui al meu abast per ella, dons va ser i es una molt bona mare!
Potser mes endavant doni un altre anell de compromès. Mes... Aquest serà diferent!
El joier no va dir res, sols va canviar el preu del anell, amb un bon descompte, dons va comprendre que era un gest digna d'un bon fill.
Fi

Autor: En Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda, conte curt, escrit avui dia 9 d'Octubre del 2004, en el meu estudi el del 2MAS EL SOL SOLET" el que es envoltat d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! e-Mail: demontagut@yahoo.es nou_mon@hotmail.com etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)