L'anada

Un relat de: Equinozio

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Tot era fosc. Caminava pel carrer sol, em sentia rar. Feia fred. Portava les mans dins de la butxaca i els guants posats. Aquell carrer era nou per a mi, simplement no el coneixia o mai hi havia passat per ell. El meu cap no se n'avenia, donava voltes pel meu món intern sense voler. El meu caminar era suau i compassat, com el temps. A cada passa sabia que estava més a prop del que havia vingut a buscar, el meu cor ho sabia i bategava amb un ritme que no era normal. Estava pensatiu. La gent del carrer em mirava però continuava el seu camí, el que tothom fa. Encara em quedaven dues ‘pomes' pel que recordava el meu cap del que havia vist en el mapa, no sabia si estar nerviós o alegre. Tot era dolç i amarg alhora.
Vaig arribar a un semàfor en vermell. Em vaig parar. El meu cap va mirar el cel esperant un resposta, per uns moments vaig creure que la tenia però llavors el semàfor es va posar verd. Me'l vaig quedar mirant com si no l'hagués vist mai i vaig pensar que podia ser aquella la resposta: verd. Vaig continuar el camí sense tan sols mirar el terra.
56, 58, 60 és aquest. Em vaig quedar mirant el timbre de la porta. No sabia que fer, dubtava. Havia arribat fins aquí i en aquest moment no tenia clares les idees. Vaig emplenar el cor de valor i vaig prémer el 2n 2a. Per uns instants no va contestar ningú. En el fons estava content, el meu subconscient no volia res del que estava passant, tenia por. De sobte, va sonar una veu molt dolça que digué:
-Si? Qui és?
-... - per uns instants no vaig dir res, fins que el meu instint em va fer dir - sóc jo.
-Ah! Passa - digué.
Va sonar el timbre per obrir la porta i jo la vaig empènyer suaument. Estava oberta però devia continuar? Sense intenció vaig entrar i vaig deixar que la porta es tanqués per si sola. Va sonar com quan es tanca un presó i va ressonar com la remor del mar, mentre a poc a poc s'anava acabant el so. Vaig cridar l'ascensor. Mentre esperava el meu cor bategava com un timbal. Va arribar, vaig entrar i vaig marcar el numero 3. El pujar de l'ascensor feia que el meu cor bategués cada cop més, no sabia si tenia una bateria enlloc del cor. Clínic! Vaig dubtar però vaig decidir sortir de l'ascensor.
Camino fins a la porta i faig sonar el timbre. Sento unes passes de dintre i un crit que diu que esperi un moment. Espero. Se'm fa llarg, etern, inexorable i de sobte sobre la porta. Em quedo parat. El home que tinc al davant és una mica més baix que jo i més prim també. Porta unes ulleres que li donen un toc intel·lectual i sensual alhora. Porta una camisa de quadres blancs i blaus molt petits, també porta uns pantalons texans que marquen un paquet voluminós i, a més a més, van a joc amb el blau de la samarreta. No se que dir. Em quedo perplex per un instant que és efímer però que per a mi no acaba mai. Em mira de dalt a baix fixament com si busqués de veure si sóc real o no. Em diu que passi. No dubto i entro. Sense girar-me per el soroll sord del tancar de la porta camino fins el que sembla el menjador. M'aturo i em giro. S'apropa. Noto que les mans em suen i el cor encara no a parat de bategar. Se m'apropa, m'abraça i em dona un petó a cada galta. L'abraço fort i noto el seu sexe tibant. Baixo les mans per la seva espatlla fins tacar-li el cul amb les dues mans. Ell no dubta i fa el mateix. Posa un ma en la butxaca del pantaló per la part de darrera i em xiuxiueja :
-Vols ?
El miro fixament intentant veure en la seva mirada rastre de malícia i afirmo amb el cap ja que la gola se m'ha quedat seca de tant nerviós que estic. Em treu la bandolera vermella que porto i la tira al sofà. Em mira i diu:
-No et farà cap falta.
M'emputxa amb la mà que té en el meu cul mentre va movent els dits suaument dintre la de mateixa butxaca. Per moments em poso més catxondo. Arribem al dormitori i m'estira sobre el llit i ell es posa sobre meu. Ens traiem les sabates com podem mentre ens donem llargs petons i amb les mans busquem els racons més amagats de l'altre. De cop i volta el meu cor para de bategar i torna al seu ritme habitual. Ja torno a reaccionar per mi mateix. Deixo de donar-li petons i el miro als ulls fixament. Llavors d'un cop em donc la volta i em poso sobre seu. Tots dos notem com l'altre esta trempat. Li mossego el llavi i, a poc a poc vaig baixant sense para de fer mossegades el coll, el pit, la panxa... Amb la boca vaig descordant-li la camisa, botó a botó, poc a poc, tranquil i relaxat. Quan ja li he descordat tota la camisa amb les mans la obro del tot i li toco el pit amb suavitat. Alhora estic començant a descordar-li els pantalons amb la boca, però abans li faig unes quantes mossegades al seu sexe, ja tibat del tot. Deixo el que estava fent i li trec els pantalons d'un cop. Veig uns calçotets slip que ja no poden donar més de si degut a la forta trempera que porta. Continuo mossegant el seu sexe, cada vegada més suau i a diferents llocs. Ell em mira, el miro i li clico l'ullet. Faig que vaig a donar una queixalada ven forta i li trec l'slip. I surt un bèstia del seu amagatall. L'acaricio i la llepo. Ell gemega de plaer. Continuo llepant però de manera que sembli una harmònica, des del capoll fins als ous. Pujo i baixo, i de vegades acaricio molt suaument el capoll amb llengua. Gemega més, li agrada. Baixo del tot fins arribar a llepar-li els dos ous. Els xuclo com si els volgués menjar. En vol més. Amb les mans el vaig masturbant a poc a poc, com si estigués netejant un gerro que desitjo no es trenqui. Noto que es mou i el miro. Amb el cap em diu que m'apropi. Li faig una última llepada al seu sexe i vaig a buscar els seus llavis. Ens donem llargs petons amb llengua i ell aprofita per anar-me despullant a poc a poc, l'ajudo i el despullo a ell jo també.
Ens continuem acariciant els nostres cossos ja nus fins que em giro i li ensenyo el meu cul. No dubta i el comença a acariciar primer amb els dits i després amb la llengua. Començo a gemegar de plaer. Com que veu que m'agrada continua una estona més acompanyant la seva llengua amb els dits. Para ... Noto que remena alguna cosa i obtinc el plaer més gran del món quan m'introdueix el seu sexe dins meu. Em sacseja fort mentre amb les mans em pica el cul com si volgués que corres més. Me la treu de dins meu i em diu que em giri. Ho faig i continua donant-me fort mentre amb una mà em masturba i amb l'altre ma em toca el meu pit. De tant en quan em dona petons mentre m'ho fa amb més suavitat. Noto dintre meu que alguna cosa explota i em corro. Com que veu que estic excitat al màxim em masturba fort i aprofita per masturbar-se ell sobre meu.
Quan vam acabar ens vam quedar tots dos abraçats i estirats al llit. Això no podia haver sigut real, vaig pensar. Va passar una llarga estona fins que vaig ser capaç de vestir-me i marxar sense dir res, ja que s'havia dormit després de tant esport. Quan me'n vaig anar tenia una cara de felicitat i tranquil·litat que mai més vaig tornar a veure.

Comentaris

  • Dues paraules.[Ofensiu]
    Dreamy_Girl | 21-03-2005 | Valoració: 10

    Si hagués de descriure aquest relat ho faria només amb dues paraules: Impresionant i Perfecte.
    Hi és tot, cada detall, cada paraula, cada sentiment. No hi falta res. Amb aquest relat fas viure la propia situació.
    Encara que consideri que no tinc prou experiència personal per comentar relats eròtics, aquest ha estat digne de valoració.
    Petons!!

  • M'agrada ...[Ofensiu]
    Equinozio | 06-03-2005

    ...que t'agradi

  • Molt bo[Ofensiu]
    xariu | 26-02-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269670 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil