L'altre dia vaig somiar...

L'altre dia vaig somiar, és estrany, no acostumo a fer-ho, o a recordar-ho. L'altre dia vaig somiar i vaig estar molt content. Vaig somiar que era feliç, que podia fer el que volgués, que no havia d'excusar-me davant de ningú, que ningú no podia demanar-me explicacions sobre el que havia fet. L'altre dia vaig somiar que no havia de fer res del que haig de fer. Podia decidir què fer des de l'instant en que em llevava fins que me n'anava a dormir. Ben mirat podia fins i tot triar si anar a dormir o no, escollir l'hora en que desitjava aixecar-me, totes aquestes coses que no he pogut fer mai, que mai no podré fer i que sempre he desitjat fer.
Vaig somiar que podia estimar a algú, fer amistat amb algú, amb una d'aquelles ombres grises que veig cada dia. Aquelles ombres grises que no em saluden, que no saludo, que em miren i no em veuen, que sembla que m'ignoren. Jo sé que em veuen, i que no m'ignoren. Igual que jo, han après a comportar-se així.
L'altre dia vaig somiar que em podia comportar tal com ho feien els meus avis. Vaig pensar al llevar-me què hauria passat si els meus pares no haguessin fet el que van fer. O més aviat si els meus pares haguessin fet alguna cosa. Em consta que algú ho va fer, jo no els coneixia i lamento que ningú no els ajudés. Jo no els vaig poder ajudar. Em temo que ja és massa tard i que ja no hi ha tornada enrera, que els nostres pares es van equivocar i que ho van fer d'una manera irreparable.
L'altre dia vaig somiar que ajudava a aquelles persones que havien fet alguna cosa. Jo era petit, no recordo res, només les històries de l'avi i els contes de l'àvia. L'altre dia vaig recordar una història de l'avi, em vaig posar a plorar i com sempre que passa em van demanar explicacions. No se com m'ho vaig fer, els vaig enganyar, els vaig convèncer de que realment no recordava res, que només havia percebut alguna cosa del passat per uns instants. La història de l'avi em va fer plorar, però vaig haver d'esforçar-me molt per no somriure, em sembla que ho vaig aconseguir, no em van cridar l'atenció. Les històries de l'avi sempre acabaven bé, tenien un final feliç, feien posar de bon humor. Procuro escriure totes les que recordo, les guardo, amagades, sempre que em sento especialment "inadaptat" les llegeixo i després tinc més forces per continuar amb la meva tasca diària.
L'altre dia vaig somiar que no havia de dur un número i treballar amb un mono de ratlles com si fos un delinqüent. L'altre dia vaig somiar que els meus pares no havien acceptat aquest règim.

Ilió