l'altra cara del plaer

No l'havia vist fins aleshores, però va ser al creuar una mirada furtiva que el va reconèixer. No s'havien de trobar aquell dia i el cor li va fer un bot que gairebé la deixa sense aire. Ell, evidentment, ja ni la mirava. Sabia perfectament que seria allà i s'hi va asseure tant a prop com va poder. Feia poc més d'una setmana que el joc havia començat i ja era hora que acabés.

Ell havia trobat el video que feia temps que ella va grabar i que creia desaparegut i la va reconèixer. No se'n volia aprofitar, simplement volia jugar amb aquella noia en la que ja més d'una vegada s'hi havia fixat. Estirant quatre fils va aconseguir el seu correu i li va explicar què havia trobat. En poques paraules li va dir que si acceptava el joc, li diria on era el video i ella podria eliminar-lo. Era un xantatge, però les condicions eren prou laxes i fins i tot morboses com per deixar embolicar una mica més la troca. Hi va accedir. Ella hauria d'enviar-li una foto eròtica feta en un lloc públic, on es veiés que hi havia gent.

De tarannà exhibisionista, sempre havia tingut fantasies de fer-ho en llocs públics, però fer-se fotos ella sola en llocs on hi havia gent, era força arriscat. I no li podia demanar ajuda a ningú. La idea la va excitar tant que aquella mateixa nit, mentre sopava en un restaurant amb el seu xicot, va agafar el mòbil i va fer-se una foto per sota la taula, deixant entreveure part del culot vermell que tant bé li quedava. Quan va arribar a casa, el cor li bategava amb força i just en el moment de clicar “enviar” un calfred li va recórrer el cos, sorprenent-la amb la mà fregant un dels seus pits.

L'endemà la resposta ja l'esperava i la va rebre amb un somriure nerviós d'emoció. El joc havia començat bé, però calia no adormir-se. Hauria de fer-se'n com a mínim durant sis dies més perquè ell en tingués prou. Ella es va espantar; creia que amb una n'hi hauria prou i va dubtar de si seguir el joc. Va pensar que fent-se'n una de pornogràfica i enviant-li ell en tindria prou, i li va enviar de seguida una d'ella enfront del mirall tota nua. La sensació que algú que no coneixia la veiés despullada li va encendre el cos, i es va haver de masturbar sota la dutxa per aplacar la fogositat d'aquells pensaments.

L'endemà ell li va respondre dient que aquelles no eren les normes, així que hauria de pensar en endurir les regles del joc. De moment, va dir, ella havia de seguir enviant les fotografies pactades. Ja rebria alguna instrucció.

Així van passar cinc dies més, ella enviant les fotografies, i ell sense respondre ni una sola vegada. Estava desesperada i cada dia augmentava la seva por i alhora el seu desig per conèixer-lo. Degut a l'ansietat i l'excitació havia anat augmentant l'erotisme de les fotografies. Després de la foto del restaurant, li va enviar una on els seus pits es reflexaven clarament a la finestra del metro, pugnant pero no sobreeixir del tot d'aquell escot generós que havia volgut vestir. A classe, mentre el professor explicava havia aconseguit arremangar-se la curta faldilla i ficar-se els dits, mentre amb l'altra mà immortalitzava l'instant. Durant el cap de setmana, va aconseguir deixar la càmara en un ampit d'una finestra i es va fer una foto d'esquena, encorbada cap a un dels cotxes que havia aturats a la vorera i on preguntava al conductor si creia que el modelet era massa atrevit. La foto ensenyava de ple les natges, impossibles de tapar pel tanga finíssim i la minifaldilla que li havia pujat en inclinar-se cap a l'home. L'endemà, va decidir recórrer uns centenars de metres més i arribar-se a la zona nudista de la platja, on càmara sobre el ventre, es va fer una fotografia enfocant les cames i on el mont de Venus, depilat a consciència per l'ocasió, evitava veure res més. El dia que en feia set, va voler sorpendre'l i va grabar un vídeo. Va anar a les escales exteriors del museu, i allà va asseure's amb les cames obertes, sense cap mena de roba interior. Va grabar les reaccions de la gent en veure-l, sobretot com els homes directament babejaven. Va girar la càmara i li va dir que recordés que aquell era el setè dia, que ja s'havia acabat.

El vuitè dia, per fi, va arribar la resposta. Havia incomplert les normes dues vegades, tot i que la darrera l'havia sorprès molt gratament. Durant aquells dies s'havia pogut pensar les noves regles. Hi havia d'haver una nova fotografia. L'última. Una on ella sortís ensenyant els seus peus. Era un fetitxe del noi, i fins ara mai havia pogut complir-lo. A ella li va semblar un pèl estrany, però al cap i a la fi, aquell joc ja l'havia excitat tantes vegades que fins i tot s'hi trobava ben a gust. Es va estirar al llit, va posar la càmara sobre l'escriptori i tota nua s'encarà cap a ella amb els peus per endavant, mossegant-se un llavi i masturbant-se, tot i que això només es podia intuir.

La fotografia va tenir l'efecte esperat, i el noi, després de masturbar-se amb un anhel desconegut fins llavors, va voler estirar una mica més el fil. Com a última prova, ella havia de masturbar-se en públic mentre ell fos davant, sense que ningú més se n'adonés. El sexe se li va mullar instantàniament només llegir-ho. Era molt arriscat, però extremadament excitant. No especificava el dia. Deia que ella mateixa el podria triar, no calia tenir pressa. Ell l'aniria espiant i ella hauria d'anar deixant pistes sobre quan arribaria el moment. Sabia perfectament com excitar un home i les pistes haurien d'anar encaminades per aquí, va pensar.

Aquesta vegada, ella va allargar l'agonia del noi. Cada dia vestia més provocativa, però sense exagerar. Caminava mirant a totes bandes intentant creuar la vista amb algú que li preguntés inquisitivament amb la mirada si estava preparada. Al cap de cinc o sis dies, més que preparada, va accedir a una de les peticions. Posar-se dues cuetes i vestir-se de col·legiala. Li va semblar excessiu i sospitós i va intentar només anar vestida de col·legiala, amb una cua normal. Res. Cap resposta. L'endemà, presa de l'excitació es va posar allò més sexi que va trobar i es va agafar les dues cues. Va posar-se uns tacons espectaculars que deixaven veure clarament els seus peus. Aquell havia de ser el dia.

Van passar les hores, i l'excitació es va anar tornant en desil·lusió per acabar sent frustació. Va decidir anar a la biblioteca a arreplegar alguns llibres que necessitava. Va asseure's a una taulab i se'n va posar a llegir un. Una mitja hora després, va aixecar el cap i molt fugaçment el va veure. Allà davant. Assegut a unes taules de distància, estratègicament situat no li va tornar a dirigir la mirada. La por, l'excitació, la tensió acumulada de tots aquells dies i el temor que no fos ell li van envair el cos. Però sí, havia de ser ell. Estava tant excitada que tant hi feia si era ell o no, s'havia de masturbar allà mateix, en aquell instant.

Va deixar caure una mà cap a l'entrecuix I va començar a acariciar-se suament, mossegant-se el llavi, igual que feia quan volia posar calent el seu xicot. Ell va aixecar la vista i va veure que ja havia començat. Tenia una certa visió del que ella feia, i si hagués volgut, hagués pogut veure-li tot el sexe obert i regalimant de tant calenta com estava. Enlloc d'això es va aixecar i es va plantar a la seva taula, just davant d'ella. Era impossible que veiés alguna cosa, només volia veure de ben a prop la cara d'excitació i plaer que anava assolint ella. No estaven sols a la biblioteca, però es miraven fixament a poc més d'un metre de distància. El silenci obligat del lloc dotava d'una morbositat cruel la situació, mentre ella s'abandonava als seus dits, presa d'una excitació que mai fins llavors havia experimentat. Durant 20 minuts, les cares de plaer intens van fer entrar en un èxtasi místic el noi, només volia veure com moria de plaer, ella sola.

L'aire es va fer tèrbol, les llums baixaven d'intesitat i el món donava voltes entorn seu. En el clímax, va deixar anar un crit sord que no va poder reprimir. No sabia on era, flotava, i tenia davant seu la cara d'algú que li somreia amablement. Tot s'havia acabat. El noi es va aixecar, li va fer un petó a la galta, I va marxar.