L'africana alada

M'agrada assaborir cada ploma dels canaris que em menjo: suco la ploma al brou, la llepo, i gaudeixo de no evitar que algun pelet m'arribi a l'estómac. És una més de les tradicions que el va llegar la Xanine, una negra preciosa que vaig comprar a un mercat d'esclaus a Barcelona. Al principi no em feia gaire cas, però amb el temps va aprendre l'idioma, i a part de fregar plats, donava conversa a l'amo. Després de cada àpat, jo l'agafava per la cintura i la començava a llepar, com continuant les postres. I com que sempre es deixa el més dolç pel final, m'esperava a que li tremoléssin les cuixes per clavar-li les dents a la vagina. Aleshores ella em posava les mans al cap i retenia un fort crit.
Encara que li havia donat permís, no sortia de casa, perquè deia no saber què fer al carrer. "Pots anar a un cibercafè i parlar amb els del teu país", li vaig proposar. "No tenen ordinadors" em recordà. "Doncs pots buscar amics per internet, que és la cosa més facilissima del món", i vaig marxar. En tornar, me la vaig trobar en tovallola al sofà, depilant-se. "Què? Finalment t'has decidit? O és el meu regal d'aniversari?". "Tu avui no teu aniversari!" esclafí a riure, per algun motiu més que la broma, i se li anava destensant la tovallola fins que se li veia ben bé la part que havia depilat, amb esmerada delicadesa, abans. "O sigui que la Xani es treu uns anys de sobre..." vaig murmurar-li, sense que ella acabés d'entendre'm. "Tasti" m'ordenà. Em vaig ajupir i, obeint tan grata esclava, vaig treure la meva llarga llengua i vaig anar resseguint el pas de la gillete amb tanta cura com havia tingut ella: quin gran moment quan els pels encara no han començat a renéixer i la part rasurada és fins i tot més suau que la pell a l'aire! Quan aquella zona era realment tan nua, la Xenine deuria tenir vuit anys: aquesta era la idea que més trasbalsava el meu excitament. I fins i tot el flux tenia un gust més dolç, i gotejava lentament i densa com la mel d'un rusc verge.
En acabat li vaig dir que pel favor que m'havia fet depilant-se, mereixia que la manumitís, però ella s'hi negava, perquè entenia que la volia acomiadar o prostituir ( per ella eren sinònims ). La vaig arrossegar amb violència cap a fora al pis, i un cop dins l'ascensor feia morros. No fou fins que al cine ja l'abraçava que es va sentir millor, i després a sopar a un restaurant de classe mitjana, i retornant a casa, vam fer l'amor estirats sobre les lloses fresques del balcó.

Com que m'havia agafat confiança i, oficialment lliberta, podia parlar amb llibertat, em criticava sovint pels meus hàbits occidentals i blancs, i per la meva falta d'escrúpols envers el medi ambient, que consistia en el nostre bloc de pisos i l'asfalt que el delimitava. "Però per què et molesta que faci pipi al wàter?", "No!" deia "És que tu tira la cadena i molta aigua!". Em va explicar sense estalviar gestos per a mi obscens que cada vegada que necessités evacuar, líquid o no, acudís a ella. Vaig voler posar-la a prova immediatament i vaig anar a la cuina a atiborrar-me d'aigua, pa, prunes i algun laxant artificial. Ella esperava segura de si mateixa al sofà, amb el somrís precipitat dels vencedors.
En vint minuts el meu ventre ja clamava venjança i per reflex vaig córrer al lavabo, mentre ella em perseguia, cridant en el seu idioma, pel passadís. Honestament, no m'atrevia a canalitzar la meva cloaca pels seus llavis. Però ella no va haver d'insistir gaire, perquè estant jo debilitat, va poder fer de mi el que va voler, i mentre jo m'aguantava amb prou feines recolzat a la pica, veient la meva cara d'estupor reflectida al mirall, ella, sota meu, de cuclilles, empassava en silenci.
"No més?" va dir, després d'escurar amb la llengua. "No, no, merci..." vaig murmurar, obrint l'aixeta d'una vegada per a rentar-me la suor de la cara. Vaig veure pel mirall com s'aixecava i es dreçava al meu costat per a rentar-se les dents. M'anava mirant de reüll, mig ofesa perquè creia que jo la considerava una bruta. "No sé si cal fer-ho sempre, això, Xeni..." vaig confessar. "Hixiene!" va cridar, escopint-me espuma a la cara. Allò la va fer riure i, com no podia ser d'altra manera, me la va netejar llepant. "Què més feu al teu poble, Xeni, de coses rares per a mi?". Em va dir que en el menjar també es comportaven de manera més sensata, i que no anaven a cap super, perquè la caça els donava prou d'ocells. Ella en sabia caçar amb les mans, i se'ls menjava sencers. Amb una tècnica de ruminant, retornava les plomes a l'aire, perquè segons una llegenda, són sagrades i són els ocells qui neixen de les plomes, com una simple inflamació de carn.
Solíem anar a caçar ocells al Parc de la Ciutadella, on hi ha gran varietat d'especimens. La noia s'enfilava als arbres i començava a molestar els pollets que reposaven al niu, aleshores la mare o el pare ocell retornaven furibunds i la picotaven severament. Així no calia anar a per ells, sinó que venien a ella sols. Amb un moviment molt tècnic els engrapava. Jo portava el sac amb totes les peces aconseguides, i mentre ella era a l'arbre, jo tenia cura que cap d'ells fes un forat i es fugués.
Vam rebre diverses denúncies, però no podien fer més que obligar-nos a deixar el sac a la policia. A casa, en canvi, teníem una gàbia gegant on a més de viure molts dels exemplars que encara no ens havíem menjat, també hi procreaven i ens estalviaven feina. Ella coneixia tots els secrets de la vida de l'ocell, i distingia els tristos dels malalts. A més, em delectava al llit amb exòtics balls: jo m'esperava estirat, despullat, mirant fixament cap a la porta; ella entrava i començava a ballar al son de les pròpies palmes ( jo ràpidament també començava a aplaudir ), duia molta roba a sobre, roba absurdament apilada sobre el seu cos (representaven les plomes dels ocells) i no se les treia amb les mans, sinó que el ball mateix, amb els plecs i voltes que requeria, provocava un continu desflorament de capes. Finalment nua, callava i em feia callar. "Piu piu" se sentia de l'interior del seu ventre: "piu piu". Vigilant que no prengués mal cap hoste, la Xenine anava adoptant la figura de la vertical, tenint l'armari com a suport de les cames, i les començava a obrir fins a aconseguir un perfecte espegat. Aconseguia així una dilatació de la vagina suficient com perquè un parell o tres de pardalets sortissin, xops d'ales, impotents, i es fotien de cap per tota l'habitació sense aconseguir mantenir el vol més de cinc segons. I com ens divertíem rient plegats! I com, agafant-los, ens alimentàvem! I llançàvem plomes per la boca tota la nit mentre ens rebolcàvem.