la vida trenca...

la vida
trenca la mala llet
a cops de destral, aglutinant miratges abstractes
confiscats pel malestar
que reposa inquiet
damunt la resposta coherent
dels que lluiten per un mon mes digne...

i son sempre els millors rebels,
que per cada reaccio positiva que provoquen,
fan que la vida
adquireixi una mala llet mes sana si ens cal -llavors es quan per aquests ultims moments de versos escrits, la relacio entre vida i mort es fa mes agradable... ja la por deixa de ser por, i tot es tranquil·litat volguda, calma pels sentits,...-


i la lluita continua
trobant sortides imprevisibles
davant l'enemic assassi que vol fer-nos morir...

la seva resposta
sera ferma i dura
com un conjunt de pedres afilades
provocant la nostra rapidesa
fins arribar a l'abisme
perque no nomes trencaran una vida
sino que en seran moltissimes mes,
pero nosaltres, al vent com diu en raimon,
farem drecera certa dins d'aquesta rapidesa,
crearem dispositius d'aprenentatge
a traves de la paraula i el que calgui
i serem tan forts com un de sol,
protegirem els menuts
que son el futur del poble,
resistirem els atacs
de qualsevol mena de violencia

de ben segur
que sera amb el poema nu, lliure i primitiu

no es pot vencer la paraula... no hi ha bombes capaces de destrossar-la

m'atreveixo a dir fins i tot
que en el nostre cas
la paraula
es la bomba que tot ho pot guanyar, i guanyarem,
i es en aquest nostre cas
que la paraula
es la bomba mes important que existeix


la vida
trenca la mala llet,
pero la lluita continua,...

...
..
.