la vida mateixa

Vaig sentir un moviment a la meva escala,
allò era un soroll que se sentia dins meu,
era com un secret que guardava dins meu,
de sobte es va encendre el llum,
en cap lloc no hi havia ningú,
es va sentir unes passes en els graons de més amunt de l’escala,
vaig continuar caminant i en un racó del món,
dins un amagatall ben fosc i gran
dins la nit fosca i especial,
era tranquil i era el meu lloc preferit,
era molt acollidor i perfecte,
i com si no hagués passat res vaig deixar de sentir el soroll,
com quan la vida és així dins de la nostra manera de veure,
i les nostres preocupacions.
Que bonic quan tot és de color de rosa i no hi ha preocupacions!