La vida del poeta inacabat

Era jove;
una trentena de primaveres a les seves espatlles.

Tenia força;
la força de dir el què pensava, en el moment exacte, i quan tocava.

Sabia molt bé el què volia;
volia viure ben lliure, sense normes,
i volar per l'aire de les seves conviccions, en la seva globalitat de l'existir.

Tenia dona i filla;
una dona que valia un imperi,
i una filla de cabells rinxolats, ulls blaus del color del mar més net, una cara de porcellana plena de joia, i la vitalitat desenfrenada ben pròpia de la seva edat.

Ho tenia tot,
però la única cosa que encara no podia entendre, era la poca duració de cadascuna de les feines desenvolupades al llarg dels anys viscuts fins aquell moment.

Feia molt poquet temps, potser uns tres mesos i escatx,
que l'havien fet fora d'una empresa molt important del sector del metall;
ell pensava quedar-s'hi de per vida,
i així d'aquesta manera podria continuar escrivint tot allò que volgués, sense haver de patir mai més per aquest penós assumpte.

Les evidències, malgrat tots els seus esforços,
eren del tot inútils;
mai li van reconèixer el fet de ser un bon treballador,
que cumplia amb els seus horaris,
i que mai va faltar ni un segon tard a la feina.

( però de totes maneres va continuar buscant per sota de les pedres, la oportunitat per trobar la seva pròpia estabilitat laboral, que mai dels mais va poder aconseguir )

Veient-se al final d'un pou molt negre i molt fosc,
va optar per treure's un curset de nivell "c" de català, per allò de matar el temps amb alguna cosa agradable,
mentre que en l'atur només li quedaven dotze fotuts mesos ( un any!! ) per seguir cobrant;
va calcular que en questió de set o vuit mesos, ja tindria el curset a marxes forçades,
i que el què més desitjava després de treure's aquest curset,
seria presentar-se amb un currículum sota el braç, a una de les entitats que es dediquen a la conservació de la llengua dels Països Catalans, per demanar-hi feina.

Finalment, i després de moltíssims esforços i entrebancs ( ara en una fàbrica de cartró, ara en una fàbrica de curtits, ara de tècnic auxiliar de laboratori, ara de repartidor de cartes,... ) va trobar, ( passat un parell d'anys, en aquella entitat on va presentar aquell currículum, després d'haver-se tret aquell curset de nivell "c" de català ) la feina tan desitjada durant molts anys per ell;
treballar totes les hores que fós necessari,
en la conservació de la llengua que tan s'estima,
difondre'la per tot arreu dels Països Catalans,
col·laborar en diferents projectes de futur,
i fer en definitiva, la cultura dels nostres pobles molt més àlgida,
donant-li la importància que es mereix, en tots els seus aspectes.

I sobretot, va poder escriure molt;
desde poesia, passant per la narrativa,
arribant a la novel·la històrica, l'amor,...

Aquesta és, al meu entendre,
la vida del poeta inacabat;
la vida d'un home de trenta anys, que concentra tot el seu potencial en la poesia, però que treballa per la llengua,
i que a part de la poesia ( que per ell ho és tot!! ) també escriu altres estils diferents,
i sempre intentant innovar una mica, en tot allò que fa.

Bé amics;
és la vida del poeta inacabat.

Era jove;
una trentena de primaveres a les seves espatlles.

Tenia força;
la força de dir el què pensava, en el moment exacte, i quan tocava.

Sabia molt bé el què volia;
volia viure ben lliure, sense normes,
i volar per l'aire de les seves conviccions, en la seva globalitat de l'existir.

Val a dir que en els seus trenta-dos anys,
va conquerir la vida plena.