La vida (2 de 2)

Un relat de: Ferran de Montagut

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

INCEST
Conte? Realitat? Qui sap!

Capítol segon:
Recordem una mica com va acabar el primer capítol: El progenitor havia perdut el seny quant li deien quelcom se els hi quedava embadalit mirant-los fixament com si no sabes qui eren en veritat el cap ja no li funcionava i tenia pèrdues seguides de memòria, no sabia ni qui era ni qui eren aquells dos quasi adolescents.
VA ACABAR AIXIS: Continuem el nostre relat:
Però heus aquí que va arribar un jorn mentre menjaven quelcom que el fill havia casat, el progenitor anomenat "pare" en un reco de la vella cabana es queda quiet mirant fixament als seus fills; havia mort, el noi que llavors ja tenia vint i cinc anys i la germana quasi vint i nou se el varen quedar mirant fixament poc a poc s'hi acostaren i li varen dir: Pare, pare... Pare que et passa?
¡Pare que tens! Pare perquè ens mires axis tan fixament... Ell clar no els contestà dons ja era mort, el tocaren i s'inclinà i quedar de costat al terra però clavant la mirada cap la porta fixament.
Els dos germans no sabien que fer, de moment el deixaren allí tal com havia caigut al tocar-lo. Desprès de dos dies al veure que no s'havia mogut tal com havia quedat el jove noi va dir a la seva germana saps que? Li farem ... Com recordant potser el que el seu progenitor anys enrera havia fet amb la "mare". Hi continuà diguent: Saps li farem el mateix que ell va fer amb la mare, ¡el cremarem! Tal fet i tal dit, l'agafaren amb aquella ridícula postura que havia quedat encarcarat i clar encara amb els ulls oberts com si mires fixament al lloc on el varen treure i en el bell mig d'un clar del bonic bosc en la vall, allí el varen cremar. Mentre cremava els dos escridassaven donant-se cops de cap al terra.
Varen passar dies i potser anys el noi va aprendre les arts de la casera i la noia a fer vestits de pells com abans havia fet la mare.
Tornant anys enrera quant el noi va fer els divuit anys una vegada que va veure la seva germana quant es posava en el clítoris aquelles pells va notar que el seu penis s'allargava i s'inflava li quedava ties i desprès li feia mal un mal terrible, per parar aquell dolor es va començar a tocar-lo i fer moviments amb les mans fens trobar-hi un gust especial, llavors ja no li feia dolor; mai va dir res d'allò als pares ni a la noia que ell desconeixia que hi representava en aquella família, ell ignorava que era una germana. Varen passar no gaires dies des de que el pare ja estava cremat, quant va tornar a veure a la noia, que ella es feia tocaments a la vagina amb els dits a ell li va donar la sensació que ella fent allò tant estrany per ell: Potser va pensar que fent allò a ella li donava el mateix gust que a ell fent lo diferent quant es tocava el penis. Hi va pensar: I si jo proves de posar-hi dins on ella s'hi posa els dits allò meu, potser li aniria molt millor i aleshores amb les mans lliures els dos podríem fer altres coses. Hi pensà ho haig de provar, jo no tindré de fer friccions ni ella s'hi tindrà de posar els dits! Tal fet i tal dit, un jorn mentre ella es feia els acostumats tocaments, el noi, el germà que clar ni ell ni ella ho sabien que eren germans va notar des de el lloc on estava amagat que el seu penis es començava a allargar i quedava recta i gran i li pujava sol amunt, fou llavors quant se li acostà pel d'arrera i de cop i volta se li va posar al seu davant, ¿ella? al veure allò tant gran tant recta i tan gruixut i també tan gros, va fer una exclamació i sens pensar-ho dues vegades li va agafar el membre amb una força boja amb les dues mans i l'acostà d'amunt d'ella i l'apuntala al seu clítoris mullat i suquejant aquella espessa baba blanca, el noi es va deixar fer, ell també i va trobar gust sols amb el canvi de mans, les de la noia germana eren suaus tenien un altre manera d'actuar, ella amb delicadesa i molt poc a poc aquell membre llarg ties mullat i gruixut el va anar endinsant suaument dins aquella vagina tan calenta i mullada, ell va entrar en ella suaument dolçament sens causarli cap mena de mal i el germà es trobar sens donar compte d'amunt d'aquell delicat cos , calent ardent al igual que el seu i mentre el seu membre era dins la vagina amb les mans lliures va descobrir unes delicioses muntanyes una en cada costat i amb les seves mans va acariciar dolçament, tot lo suau que va poder els besà els succionà, passant-li la llengua pel mugró verge i deliciós. Li va besar les orelles, la llengua els llavis el coll i li va treure la resta de la pell que li feia de vestit i va quedar tota nua, tota per ell sol, ella amb les seves mans va fer el mateix els dos cossos es varen quedar l'un sobre l'altre completament nus i mullats calents ardents d'una passió irrefrenable, i axis poc a poc ells sols havien descobert un mon nou, ple d'il·lusions, un mon nou de coses boniques i tot i sens saber que eren germans, crec jo que ells això no ho varen saber mai.
Sols se que varen ser molt i molt feliços, la resta de ses vides i que d'aquella primera unió va néixer uns mesos desprès un preciós infanto. Ells no tenien cap mena de culpa de no saber que eren germans.

Fi segon i últim capítol de "Incest" o "La Vida"

Autor: Ferran de Montagut, aquest segon capítol, fou escrit avui dia 6 de Juliol del 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
Notes: Aquesta història, narració o conta esta sols sortida de la meva ment, no fa referència a cap persona en concret, es sols un cas imaginari que potser en el passar dels temps en el nostre passat, potser si que podria haver passat. Però no li doneu mes voltes aquesta es sols sortida de la meva ment d'autor: L'Autor: deMontagut
E-Mails: ferran_de_montagut_cos@msn.com ferran_de_montagut@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es el_primer_creador_de_somnis@msn.com el_solitari_dels_meus_prats@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com fnaspleda@hotmail.com juandemontagut@latinmail.com ferran_naspleda@hispavista.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)