La via te sentit

Un relat de: antoni49
La vida comença a tenir sentit quan ajudes a un altre a posar-se dret i caminar, quan respires inflant els pulmons d'aire, i notes que no estàs sol, tot i estar al desert, quan mires al cel i veus les estrelles que dominen el firmament, i comprens que la vida és molt més que el simple bategar del teu cor.

La vida té sentit quan camines, quan evoluciones, i no deixes darrere teu amargor, quan darrere teu has deixat amics i germans, quan has deixat un grat record en tot aquells que t'han conegut, és quan la vida té sentit.

Si darrere teu has deixat odi, aquestes seran les arrels que donaran en el futur fruits amargs; si la planta que creix té arrels d'amor, els fruits seran dolços i seran el teu aliment en el caminar de cada dia.

Recolza la mà sobre l'espatlla d'aquells que caminen amb tu, perquè si et sents feble ells et reconfortaran i si et sents fort caminaràs més de pressa.

No et lliguis a les lloances, el que et vol no et lloa, et dóna suport sense paraules. Sabràs qui és el que et vol quan et vegis reflectit en ell.

Busca la teva glòria, a la glòria dels altres, i els altres buscaran la seva glòria en tu. Si parles als altres, que la teva paraula sigui neta; però no parlis amb orgull, perquè fer-ho és parlar amb falsedat.

Utilitza tot el que la natura posa al teu abast, no malgastis el teu temps. Tens poc temps; just el que estàs gaudint ara. Tracta de coneixe’t i no et malmetis inútilment.

Si has de lligar-te, lliga't a tu mateix, i no culpis als altres dels teus propis errors, sigues el teu propi jutge; però un jutge just. Si camines per un bosc vés amb compte, perquè hi haurà branques baixes, et pots colpejar contra aquestes, no cal que les tallis, simplement ajup-te una mica per tornar a aixecar-te, la branca quedarà frustrada en el seu intent de fer-te mal.

No pronunciïs la paraula impossible, perquè tot és possible dins teu si vas adreçat positivament, si vas adreçat negativament poc a poc t'aniràs enfonsant; aconseguiràs potser èxits parcials, immediats, però t'estaràs enfonsant. Si vas positivament, potser els èxits siguin més a llarg termini, però t'estaràs aixecant.

Si alimentes el teu cos perquè et serveixi, has també alimentar l'ànima, perquè també et serveixi. Una ànima poc alimentada és dèbil, sense força, una de ben alimentada genera energia, que encomana, que anima.
Mai parlis amb por, perquè les paraules es tornaran contra tu, si tens por no parlis, perquè la por és també contagiosa.

Parla mirant als ulls, transmet la teva força en la teva mirada. Si vols saber com és Déu, mira volar una au, mira créixer una flor, mira els astres moure’s, i veuràs que en ells s'expressa la perfecció del amor.

(2015/03/21)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

antoni49

1 Relats

0 Comentaris

173 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor