La veu m'espera, m'escolta

Un relat de: Marc Freixas

M'ha semblat sentir la veu d'aquells que mai creien en mi,
i mentrestant la porta s'obre,...

Doneu-me les esperances que desitjo,
canteu-me les paraules que poetitzo,
observeu-me il·lusionat al vostre entorn...

i respecteu-me per tot el què sóc,
i sense enveges.

No vull sentir-vos dir cap disbarat,
si no és artesania i bon tracte,
i encara menys, si no és amb les millors de les paraules.

Ja us en podeu desdir del tot,
si no voleu mirar-me al rostre quan parleu,
ni admirar-me pel què faig amb el meu temps.

M'ha semblat obrir una porta...

mentrestant la veu m'escolta, m'espera.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.