La última carta

És possible que quan rebeu questa carta ja no estigui aquí per donar-vos una última abraçada i dir-vos que us estimo moltissim, que mai m'allunyaré de vosaltres, ni de tu Marc, ni de tu Olivia, sou les persones més fantàstiques que he conegut mai i que sempre han estat al meu costat, sou el tresor mes preciat que tinc.

Recordant i buscant en la meva curta infància, només hi tinc records grisos amb alguna pinzellada de colors vius, però hi predominen els colors apagats i tristos. Hi veig una nena de una quatre o cinc anyets, morena amb una tirebuixons molt marcats i una ulls grans com plats però amb una expresio que em fa dubtar entre la felicitat i calma , i amb la por i soletat. Està ben agafada a la mà de la seva mare, i camina fen saltets per intentar anar a la velocitat d'ella.
Tambè hi veig una dona de edat madura, uns quaranta i poc anys, molt alta morena de pell i cabell curt, que mira a la petita amb odi i embeja.
La nena soc jo, i la dona és la que em va robar la dolce infància.

A hores d'ara, el sentit de la meva vida es pèssim i no entenc el perquè de moltes coses. ¿Perquè hi ha d'haver una quantitat tan elevada de guerres al món, si tothom vol la pau?¿Perquè es tenen de contradir aquestes dues paraules "pau i guerra" i unirse al mateix temps?, ¿Perquè busquem sempre un prototip per imitar encara que no en siguem conscients?¿És tan difícil tenir personalitat propia?

No entenc res, són coses que no entendre mai.

A tu Marc, rei meu, segueix així com sempre, amb aquest somriure tan gratificant als llabis i amb aquest cor d'or que no t'hi entra al pit.¿Recordes aquelles mirades sota el tiler de casa l'avi Pere? Allà vaig descobrir que t'estimava, i ja fa cap a quatre anys d'això i cada dia els meus sentiments son mes profunds.
Sento tenir que marxar així, peró se que podras estar sense mi, que hi ha dones millors i que no tindran una mentalitat tan extremadament extranya com la meva.T'estimo...

Olivia, princeseta meva, no se que hauria fet sense tu, has sigut la unica persona que m'ha recolzat en aquells moments complicats i que m'ha ajudat a tirar endevant.Aquelles classes plenes de rialles esbojarrades, i mirades complices amb un petir somriure al final. Ja m'en estic anant Olivia, el meu cos comença a tremolar, no puc contenirme les llagrimes de tristeza però a la vegada felicitat. Tristeza per que deixo aqui a les dues persones a les que m'emportaria, però això seria un gest molt egoista, així que l'únic que us demano es que no m'oblideu mai, i que no ploreu per mi. Et trobaré molt a faltar, i si puc et visitare, en els moments en els que riguis pensa que jo estare rient alla amb tu, com fem sempre. Sort amb la novela, seras una gran escriptora ja ho veuràs. T'estimo cuca.

Déu meu, el paper esta quedant ben moll, tinc les pastilles aquí, crec que m'en pendre set, crec que en tindre la suficient quantitat per baixar d'aquest barco sense massa sufriment, encara que això es el que menys m'importa.

No se com he pogut tenir el coratje de escriure aquesta carta, que no és gran cosa, però necesitava escriure-la per despedirme una mica de vosaltres. Be, ja sabieu que jo portaba molt de temps malament, amb els maltractaments, la medicació i les poques ganes de seguir endevant, m'he aixecat moltes vegades de terra, però aquesta vegada ja és massa tard, no vull patir més ni fer patir més a la mare, que prou malament ho esta passant amb la feina i la meva avia que no li entra al cap que es fa gran i vol fer coses que feia quan tenia vint anys.

Ara si que s'ha acabat tot, siusplau, digueu-li a la Sara, a la Gisela, al Jordi i a la Berta, que els estimo molt també perà que aquesta carta, tenen que entendre que te que anar dirigida a vosaltres dos, els dos pilars mes importants en la meva vida. Gracies per tot i adeu, ens veurem altre vegada, però no tingeu pressa per veure'm, jo us esperare eternament.

Mil petons,


Gal·la


P.D: A la meva habitació hi teniu un petit regal, per la Olivia l'anell aquell que tant li agrada, i per tu Marc el collaret que em vas regalar quan ens vam coneixer. Us estimo, adeu.