La teva mirada de rosa

Fa molt de temps, quan jo era un nen rondinaire,
vas venir un matí fresc, i em vas donar un nou aire,
em vas donar sàvies paraules, el teu flaire
i un regal que sempre em bressola:
la teva mirada de rosa.

Encara ara quan és, com avui, un dia trist,
quan s'escapa l'esperança i és mon cor tan encongit
que, per no aixecar-me mai més, vull jeure al llit,
hi ha quelcom que m'acarona:
la teva mirada de rosa.

Se n'ha anat sense dir res, m'ha deixat sol
amb la pell freda, les mans buides i un udol
que se'm menja un nus a la gola, i un mar de plor.
Tan sols un record em consola:
la teva mirada de rosa.

El meu delit s'ha fos, la nit m'ofega
i mon cor és tot dolor en la seva absència.
He perdut l'anhel de viure, no essent-hi ella,
però hi ha un record que em reviscola:
la teva mirada de rosa.

Ja fa molt de temps que ens vam creuar,
estius, tardors, hiverns i primaveres, ja som grans
i fa un grapat de llunes, ben segur, que em vas oblidar.
Però a mi em resta la memòria més valuosa:
la teva mirada de rosa.