La seva mirada traspuava aquella tendresa que només perdura en els infants...

La seva mirada traspuava aquella tendresa que només perdura en els infants, aquells ulls foscos dient tot el que amagava per por a semblar vulnerable, aquelles llàgrimes que mostraven amor i confiança. En Damià era un noi jove i fort, un d'aquells nois que tothom busca, el busquen per la seva sinceritat, una sinceritat que a vegades fereix, fereix sense voler, només intentant arribar a la veritat. És un noi culte, una persona amb un apetit insaciable per aprendre, per discutir sobre política, per parlar sobre la terra; un noi apassionat que viu la vida al màxim i que no es rendeix fàcilment. Sap quins són els seus objectius i que ha de sacrificar per aconseguir les seves fites. És tossut i afectuós, amant de qui tingui bons desitjos. Una persona esperançadora, que engresca.
És jove i fort com ja he dit, i gaudeix d'una bona salut. Té unes cuixes fortes que mantenen un cos atlètic, unes mans grosses i uns dits mig destralers. Gaudeix d'un coll bellíssim i una cara rodona que regala somriures, uns somriures formats per dos llavis dolços envoltats per dues galtes mig vermelles. I a sobre un nasset xato i dos ullets que enamoren i a sobre dues celles asimètriques que et deixen intuir que ell és una caixa de sorpreses; que aquella rialla que t'encisa es certa i que aquells ulls que tant et diuen t'ajuden a fer-te entendre la vida.