La senyora de la poesia... poema a teresa serramia

Un relat de: Marc Freixas
I som ferits per la paraula i el vers.

Som la nuesa i el sentit,
el tacte suau de la bellesa,
l'escalfor d'un cor encès en flames tendres...
el crit de l'esperança
que penetra dins dels ulls ben primitius.
Som la senyora de la poesia.

I som ferits per la paraula i el vers
enmig d'una raó que lluita cada dia per la vida.

Comentaris

  • bonic homenatge a la teresa i [Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2011 | Valoració: 10

    a la poesia marc, ja et vaig veure per versos i el poema que em comentes també l'havia llegit... un text intens que mostra les dues cares de l'amor
    fins aviat marc, espero que provi l'estiu

    joan

  • deu ser un "virus" benèfic aquest....[Ofensiu]
    teresa serramia | 13-08-2011

    el de la poesia, eh marc?
    A tu i a mi ens ha "picat" bé, eh?? Ets molt generós dedicant-me'n un dels teus...Ets una allau de versos i d'emoció vessant per tots els porus del teu cos...
    Per experiència et dic, que et farà molt feliç això de lam poeisa, però aque alhora, com ja saps, també et farà patir força...però val la pena!!
    No sé si et pot interessar però jo he anat uns anys a un seminari de poesia, aquí a Barcelona, i em va anar molt bé. (Perdona l'atreviment...)
    Rep tot el meu amor i agraïmnet pel valuós regal poètic: que m'has fet:
    com te l'agraeixo, Marc!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.