La segona vegada

Et mirava per l'ESPILL mòbil dels dies.

Ara un cotxe, o un telèfon, la càmara gran i la petita.
Menjant-no's els talons, fent veure que no ens veiem, llegim el diari.
Parlem amb desconeguts. Aguantem les retencions i els retards.
També els retardats.

Poc abans havíem mantingut un cara a cara, tens.
Un concret i protagonista vidre acolorit ens separava les mirades.
Els coneguts ens distancien. És increible. Creus que algú ens ha presentat?
Ens saludem dia si, dia no. Sense compromisos.
Tirem daus. Remenem cartes com si fossin estampetes.
Discrets. Com cada migdia.

Impossible saber si em miraves. Em sents?