Cercador
La rodalia
Un relat de: Albert Donate- Compartir:
L'home no s'acaba de decidir on seure's. El que resulta curiós és que el problema aparentment ve de l'excés de seients disponibles. Qui diria que estem a Rodalies i no a la Preferent del TGV. Bé, és mig matí.
En realitat vol trobar un lloc des d'on poder observar alguna noia maca amb una certa impunitat. Gaudeix del fet de l'observació però es moriria de vergonya si alguna de les seves víctimes el sorprengués i simplement se sentís molesta o incòmoda. Ell no te dret a fer-li això a ningú.
Finalment troba un seient d'aquests laterals, travessers al sentit de la marxa, estranys als trens però habituals a molts vagons de metro del Món. Des de allà pot veure, reflexada en el vidre, una jove asiàtica d'uns vint-i-pocs anys. Bingo!
El reflex té el problema que el doble vidre amb càmera d'aire provoca una doble imatge molt molesta, però quan la peça és de categoria, un ha d'assumir certes dificultats, com sempre expliquen els fotògrafs del National Geogràfic al canal de tele del National Geogràfic. L'home s'imagina que s'ha deixat a casa les ulleres "de veure" i ja en fa prou.
Ell té debilitat per les asiàtiques, però fins i tot per a un observador neutral la noia seria atractiva, sense escarafalls, tersa i suau, suficient. A partir d'aquí poc misteri, és clar. Les asiàtiques s'assemblen totes. Morena, pell clara, prima, formes contingudes, tot obvi. Està asseguda llegint, però cul probablement pla. Ara, com no s'aixequi abans que ell no ho sabrà mai del cert.
Però avui l'home està de sort. En els seus 72 anys no ha trobat mai algú tant absort en la lectura. Sembla ben bé que si estirés el braç i li toqués un pit no s’assabentaria. Però calla! has vist què fa la noia? es diu a sí mateix. En plena metamorfosi de lector esdevingut protagonista, ella mou la ma que li penja al costat oposat a la finestra, és a dir, on és ell, en un vaivé que junt amb els dits mig tancats com un cilindre li porta una imatge molt familiar.
El llibre és electrònic i no pot veure quin és, però segur que es un d'aquest amb contingut sexual explícit ple d'ombres grises. I ella vinga mà endavant, mà endarrere. Lentament, sense presa. Collons, ningú més s'adona? Doncs no, ningú més porta mirant-la fixament deu minuts! Ja...
Llavors el cel al que l'home és a punt d'arribar es converteix en paradís. El vidre té un petit cop, d'aquests que et reparen en una hora i paga la teva assegurança, segons diuen constantment a la ràdio. Movent una mica el coll enrere o de costat la taca pot ser situada sobre la imatge reflexada més o menys on es vulgui. Amb un interès i esforç impropis de la seva edat, i deixant l'esternoclidomastoidal damnificat per sempre més, aconsegueix posar la taca sobre el pit reflexat de la noia. Ara ja te mugró! Al•leluia! Si fins ara la havia avaluat una mica a través de la roba i la imaginació, ara ja no cal. L'està veient totalment nua. Un cop posat el mugró a lloc, la resta és bufar i fer ampolles.
Si encara pogués, hagués ejaculat allà mateix. Quin desastre. Sort que feia una dècada que no funcionava més que l'amor...el sexe havia desaparegut de la seva vida.
I, durant uns minuts, fins a arribar a la seva parada, s'havia enamorat.
En realitat vol trobar un lloc des d'on poder observar alguna noia maca amb una certa impunitat. Gaudeix del fet de l'observació però es moriria de vergonya si alguna de les seves víctimes el sorprengués i simplement se sentís molesta o incòmoda. Ell no te dret a fer-li això a ningú.
Finalment troba un seient d'aquests laterals, travessers al sentit de la marxa, estranys als trens però habituals a molts vagons de metro del Món. Des de allà pot veure, reflexada en el vidre, una jove asiàtica d'uns vint-i-pocs anys. Bingo!
El reflex té el problema que el doble vidre amb càmera d'aire provoca una doble imatge molt molesta, però quan la peça és de categoria, un ha d'assumir certes dificultats, com sempre expliquen els fotògrafs del National Geogràfic al canal de tele del National Geogràfic. L'home s'imagina que s'ha deixat a casa les ulleres "de veure" i ja en fa prou.
Ell té debilitat per les asiàtiques, però fins i tot per a un observador neutral la noia seria atractiva, sense escarafalls, tersa i suau, suficient. A partir d'aquí poc misteri, és clar. Les asiàtiques s'assemblen totes. Morena, pell clara, prima, formes contingudes, tot obvi. Està asseguda llegint, però cul probablement pla. Ara, com no s'aixequi abans que ell no ho sabrà mai del cert.
Però avui l'home està de sort. En els seus 72 anys no ha trobat mai algú tant absort en la lectura. Sembla ben bé que si estirés el braç i li toqués un pit no s’assabentaria. Però calla! has vist què fa la noia? es diu a sí mateix. En plena metamorfosi de lector esdevingut protagonista, ella mou la ma que li penja al costat oposat a la finestra, és a dir, on és ell, en un vaivé que junt amb els dits mig tancats com un cilindre li porta una imatge molt familiar.
El llibre és electrònic i no pot veure quin és, però segur que es un d'aquest amb contingut sexual explícit ple d'ombres grises. I ella vinga mà endavant, mà endarrere. Lentament, sense presa. Collons, ningú més s'adona? Doncs no, ningú més porta mirant-la fixament deu minuts! Ja...
Llavors el cel al que l'home és a punt d'arribar es converteix en paradís. El vidre té un petit cop, d'aquests que et reparen en una hora i paga la teva assegurança, segons diuen constantment a la ràdio. Movent una mica el coll enrere o de costat la taca pot ser situada sobre la imatge reflexada més o menys on es vulgui. Amb un interès i esforç impropis de la seva edat, i deixant l'esternoclidomastoidal damnificat per sempre més, aconsegueix posar la taca sobre el pit reflexat de la noia. Ara ja te mugró! Al•leluia! Si fins ara la havia avaluat una mica a través de la roba i la imaginació, ara ja no cal. L'està veient totalment nua. Un cop posat el mugró a lloc, la resta és bufar i fer ampolles.
Si encara pogués, hagués ejaculat allà mateix. Quin desastre. Sort que feia una dècada que no funcionava més que l'amor...el sexe havia desaparegut de la seva vida.
I, durant uns minuts, fins a arribar a la seva parada, s'havia enamorat.