La revolta de les flors

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

Pel camí es trobaren amb una de les plantes més marginades i dolentes de tota la contrada: la planta-flor carnívora. Se la veia molt amoïnada. Se sentia impotent davant aquella ferralla bèl.lica; ella que havia atemorit a tantes rates i insectes fastigosos.
Flor Leticia i Flor Tulipa no sabien que dir-li.Tenien por que aquella plantota se les menges com aperitiu.Pero per altra banda necessitaven la seva ajuda per fer un front comú per evitar que les de la seva espècie fossin aniquilades; i conseqüentment extingides de la ciutat.


Les dues protagonistes de la història se li acostaren i li demanaren ajuda:
-Som Flor Leticia i Flor Tulipa.Et venim a demanar el teu suport per fer un front comú i defensar les de la nostra espècie.
-No sigueu ridícules! -respongué molesta la planta-flor carnívora.- si jo que m'he menjat tot tipus d'insectes i éssers vius no puc enfrotar-me a aquelles maquinotes humanes, com goseu vosaltres fer-ho si sou presumides, fràgils i sensibles?
-Vinga ajuda'ns! Sabem que pots fer-ho perque ets forta i valenta.
-Tot sigui per la defensa de la massa natural! -respongué la planta-flor carnívora amb certa recança.
Així doncs les tres plantes fugíren del centre de la ciutat. Pel camí es trobaren un lamentable espectacle de companyes mortes, joves arbustos trocejats, atractius troncs talats, ancians arbres centenaris foradats per metralla, roses violades...fins i tot una gran quantitat d'arbres foren talats i esclavitzats en forma de barricades amb la intenció d'aturar les bales dels assaltants a la capital.
De sobte sentíren una veu que demanà auxili:
- Socors! Ajudeu-me! Necessito una mica d'oxigen! Necessito una mica de llum!
Les tres plantes trairen d'una muntanya de propaganda política una atractiva orquídea.L'orquídea els agraï tal gest i s'incorporà al grup. Llegíren el missatge dels panflets polítics.Deduíren que es tractava d'un missatge d'una colla de militars colpistes que pretenien imposar de nou la vella i opressiva dictadura.
Seguíren caminant pels carrers de la ciutat, i pels carrers on passaven seguíren salvant més plantes caigudes dels testos trencats dels terrats.
Flor Leticia, Flor Tulipa, la planta-flor carnívora, l'orquídea i un grupet de plantes salvades que se les hi havien afegit pel camí arribaren als afores de la ciutat prop d'una muntanya-parc natural des d'on els subordinats dels colpistes disparaven indiscriminadament al centre de la ciutat i als barris.
Aquest grupet de plantes i flors no sabien que fer.Feren totes una rotllana i invocaren a la Deesa Natura.
Les seves pregàries foren escoltades i la Deesa Natura se les hi aparagué. Elles li comentaren la seva preocupació per la situació bèl.lica de la ciutat. Lamentaven que hi haguessin hagut tantes pèrdues, i no suportaven que quatre dèspotes haguessin trencat l'harmonia que elles tan lloaven. La Deesa Natura els hi digué que ella no podia fer res, que tot això era un assumpte dels humans, els quals es barallaven per raons ben estúpides i no sabien apreciar el valor de la convivència humana.
Les plantes i les flors francament decebudes amenaçaren a la Deesa de renegar d'ella sino es comprometia a ajudar-les i també l'amenaçaren d'inventar-se una deesa pel seu compte i venerar-la. La Deesa Natura molt espantada i tement que les seves filletes es tornessin heretges com a pur acte de rebel.lia, va prometre al grupet de flors que en el moment menys inesperat els hi concediria un petit poder màgic. La Deesa Natura desaperegué i les plantes i les flors quedaren esperançades de poder resoldre la situació.
Llavors els esperits del temps se les hi aparegueren admirant la seva valentia, i es comprometeren en ajudar-les.
Així doncs, cap al tard, els esperits del temps començaren a actuar. La ciutat quedà coberta de núvols i un fort vent molt fred deixà els rostres dels colpistes més que glaçats.
Els esperits del temps decidíren acabar de rematar la feina amb una contundent tormenta, i els colpistes espantats suspengueren els atacs. Aleshores, Flor Leticia i les seves companyes començaren a créixer d'una forma increïble. Eren plantes gegants i amb les seves ombres espantaren de mala manera els subordinats dels colpistes als quals fugíren cuita-correns, pensant-se que era una nova arma dels grups de resistents de la capital.
La gent: homes, dones, nens i vells de totes les zones de la ciutat sortíren a celebrar tal victòria provocada per la meteorologia.
Els ciutadans plens de joia i alegria pel retorn de la pau aprofitàren la seva sortida al carrer per desarmar als quatre generals que s'havien quedat més que sols.Aquests foren culpats i empresonats.
Flor Leticia i les seves foren recollides per un grup de gent que les passeja per la ciutat com simbòliques heroïnes del retorn de la pau. Tothom anomenà aquella efemèride com:
la revolta de les flors.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!