Cercador
La respiració del temps
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Observo el canviant respirar del temps,
(d'aquest temps que ara dorm), amb incertesa.
Formular preguntes no serveix
quan no esperes res de les respostes,
i liquidar fragments d'idees
pot semblar inútil, altrament.
Resto en silenci per escoltar-me
i entenc que el foc pot arribar a consumir-me,
i així i tot el calo,
sobre mi i sobre tot allò que sóc.
Em permeto aquesta llicència
(suposo que no t'importa)
abans d'encadenar-me a l'esclavatge
d'aquestes meves paraules,
a vegades tan salvatges.
No creo il·lusions per alienar-me,
sé que la vida pot ser, d'habitud, molt absurda,
que té tendència a la cabriola, a l'equilibrisme,
que no l'importen la incomprensió o el ridícul.
Lleugerament cansat, assumeixo algunes derrotes,
i me'n faig responsable.
però no defalleixo, això no serveix,
ni pot valorar-se.
L'enginy farà que em revolti i torni a l'escenari,
i qui farà giragonses sense por a l'estrèpit
seré jo, tan ple de covardia que seré el primer valent,
sentiré el primer orgull,
tota la força; saltaré al buit sense esperar una xarxa.
Tenaç, calculo les opcions
que encara em queden de ser persona.
enllaço alguna pregunta amb alguna resposta,
però és tot atzar, respondre dubtes ja no m'importa.
La respiració del temps és ara regular i fonda.
Comentaris
-
Aprendre de la respiració dels poemes[Ofensiu]somniseva | 01-04-2008 | Valoració: 10
Intento aprendre i respirar dels teus poemes. Aprenc a no formular preguntes i a gaudir, senzillament del pas del temps, però gràcies a poetes com tu i altres persones i moments, aquesta respiració del temps es fa més suau i dolça.
Una abraçada,
-
Comentari al Repte poètic 27è[Ofensiu]F. Arnau | 16-03-2008 | Valoració: 10
El teu poema regalima qualitat, començant pel títol. Un títol magnífic que alhora és una metàfora de la vida. Les diferents etapes i com el temps passa a distintes velocitats en cadascuna d'elles.
A més a més, encara que afirmes que formular preguntes no serveix de res, sí que semblen servir les reflexions tan profundes de les que està farcit el poema, tot ell bastit d'un monòleg interior de gran qualitat poètica, per acabar assolint el present, on la respiració del temps roman regular i fonda. I això es nota...
Enhorabona Sergi! Un gran poema d'un gran poeta. Espere que sempre continues enaltint els nostre Reptes Poètics.
Tot un plaer amic Sergi!
Salut!
FRANCESC -
Com [Ofensiu]ginebre | 13-03-2008
equilibrista expert, caminant sobre la tensa corda de la respiració regular i fonda.
Coneixent el risc i malgrat això, i per causa d'això, calar foc i fer-se'n responsable.
Un to sòlid, de decisió i consequència.
gràcies
-
Calant foc[Ofensiu]franz appa | 13-03-2008
Dintre dels teus textos, "a vegades tan salvatges", aquest text sobre el silenci, sobre el silenciós pas del temps (un temps adormit que a tots ens aniria bé de petjar de tant en tant), té una mena de melangia ferotge. Ho dic conscient de la "contradictio in terminis", d'altra banda paral·lela a alguna de les paradoxes que destil·len aquests versos.
Aquests versos que són llicència, que se't permet, que se t'homenatja i agareix.
I sempre cal buscar en l'alè del temps, sempre cal endevinar la nostra propera pirueta, sotmesa a l'atzar imprevisible, certament, però novament contradient-me(nos) anem passant... Respirant.
Salutacions,
franz
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775783 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44