La promesa del Ferran!

Em trobava conduint el cotxe del Ferran, amb el meu braç rodejant el cos de la seva promesa, sentia una lleugera escalfor que provenia del seu cos en aquell meu costat, i la sempre delicada carícia dels seus cabells en el meu rostre, hi em preguntava? Li explicaria tot això al meu amic Ferran!
Com reaccionaria ell quant jo li hagués explicat tot això.
Farà quelcom; d'això jo estic segur. El Ferran es un d'aquells que sempre retornen la pilota. El conec molt be; junts havien treballat en una empresa d'electricitat a Catalunya, abans de traslladar-me jo a la central del pantà de Sau.
El es una persona afable, tranquil, però incapaç de perdonar res. Ell? Es com els elefants o els gossos mai oblida.
Quant treballàvem en l'empresa d'electricitat, el amic Jesús va invertir una vegada els cables del seu cotxe, el cotxe del Ferran, sense cap mes propòsit que el de gastar-li una broma, el Ferran va tenir de marxar a casa seva caminant, sota una torrencial pluja.
Mai va parlar d'allò, però... Quant sis mesos mes tard el Jesús tenia presa per visitar un possible client de las lineas elèctriques, va trobar el seu cotxe encadenat en una reixa, el Jesús no va poder fer aquell important visita, va rebre una bona esbroncada del seu cap he ha mes a mes, va tenir de pagar la reixa malmesa hi ha sobre una multa. Va quedar molt enfurismat, tant que fins i tot volia matar al Ferran.
Però aquest es va limitar a somriure en to burlesc, dient: Be noi ara suposo que estem em paus!
Em pau? Un fred va recórrer el meu cos. El Jesús sols li havia gastat una broma innocent. Mentre que jo... Jo m'havia emportat a la seva promesa, la promesa del Ferran.
La cosa havia començat uns quinze dies abans, quant em vaig trobar-me amb ell en las oficines de Barcelona. Hola noi? Em va dir... Que fas tu per aquí? Jo et feia al pantà de Sau... Quant de temps oi? Quasi be tres anys oi? Tot va be, com estàs amic meu?
Molt be, li vaig contestar. No puc queixar-me, es un bon lloc. Es respira millor que a dins de Barcelona.
Millor! Va dir, donant-me uns cops a l'espatlla i continuà, t'has casat ja?
De cap de las maneres li digué! Hi tu?
El Ferran va fer quelcom amb la cara:
Tu ja em coneixes amic.
Sabia el que volia dir. El Ferran estava satisfet de la seva solteria.
Però si un home sent certa inclinació... Va continuar dient el Ferran, assenyalant amb el cap l'interior de la seva oficina de Barcelona. Bonic ram de floretes joves per algú, per algú que les tregui d'aquí.
Jo mai m'havia fixat amb cap d'elles li vaig dir.
No he? Em va dir el Ferran amb un altre moviment de cara i movent un ull. Be noi ja ens veurem, estaràs molts dies per Barcelona? Ara tinc de marxar. Hi va sortir de l'oficina.
La mateixa tarda el vaig tornar a veure.
Jo estava berenant en un lloc de Barcelona ell va entrar en el local s'acosta a la meva taula hi em va dir... Hola de nou vell amic, em podries fer un favor?
Que es? Li vaig preguntar!
Dons res del altre mon home, es que he estat parlant amb una bonica morena... De nom Rosa.
Rosa? Li vaig preguntar per si no ho havia entès be.
Home! Em digué el Ferran. Ja veig en que mai t'havies fixat amb elles eh? Be escolta; he quedat per sortir amb ella aquesta nit per anar al cinema, però precisament el meu cap acaba de dir-me que tinc quelcom a fer, saps...
De manera que et tens de portar com un bon amic i acompanyar a la Rosa per a mi, oi que ho faràs? Tinc ja las localitats.
Jo tenia altres coses a fer aquella nit, però li vaig dir que si!
Aquesta noia es un àngel, amic va insistir el Ferran. Amés m'ho deus...
Com?
Recordes aquella noia rossa que jo et vaig treure del d'amunt ara farà tres anys.
Allò fou diferent li digué.
Perquè?
No em prengué la molèstia d'explicar-li. Però la veritat es que el Ferran de me la va treure del d'amunt. Aquella rossa estava boja per ell, pel Ferran, vaig ser jo que me la vaig treure del d'amunt perquè sortissin ells dos junts tal com desitjava ella.
**************
Va noi va dir el Ferran. Aquí tens les entrades del cinema. Si vols pots agafar el meu cotxe... El tinc aquí prop, al carrer i ja que no has dut el teu segur que et farà molt de servei. Pots fer-lo servir sempre que vulguis. Jo estaré fora unes dues o tres setmanes a Mallorca.
Desprès el deixes al garatge, aquí tens las claus d'arreu i també las del garatge.
On es?
Em va donar el numero del carrer, i va continuar visc al d'avant on esta el cotxe amb una família. Be dons entesos; amic ara tinc de marxar. Hi estrenyé la meva ma. Donant gràcies amic per fer-te càrrec de la Rosa... Però no oblidis mai que ella es la meva promesa.
Jo ja sabia que la Rosa era una noia maca, però mai m'hi havia fixat massa amb ella quant jo baixava a aquella oficina de Barcelona. Obstant aquesta nit quant la portava a casa seva, desprès de sortir del cinema, vaig quedar embadalit al descobrir que aquella noia, era molt mes encantadora del que semblava a primer cop de vista. Feia una d'aquelles nits esplèndides que ven poques ni han en la Barcelona sempre atrafegada de fums i de cotxes, vàrem passejar una bona estona, ja era ven entrada la mitja nit quant amb el cotxe del Ferran la vaig acompanyar a casa seva.
Desprès d'haver-la deixat, vaig pensar que havia sigut un meravellós dia, però res mes.
Em despertà pel matí bastant malhumorat, i desprès del desdejuni vaig portar el cotxe del Ferran ha aquell garatge del carrer de aquella família amiga d'ell, preguntant-me pel camí quina mena de casa seria. Quant vaig deixar el cotxe dins del garatge vaig obrir una porta que donava a dins la finca i no estava gens malament, semblava com un petit hotel molt net hi al bell mig de la gespa del jardí hi havia una senyora d'edat avançada que llegia un llibre. Dita senyora sols va aixecar la vista hi em mirà estranyada i molt seriosament, jo em vaig limitar a somriure hi ha continuació vaig tancar aquella porta del garatge que donava a la casa hi aquell bonic i cuitat jardí.
Desprès vaig optà per passejar pels carrers de la gran Barcelona plens de tràfic, però tot i amb això em trobava molt i molt be, fins hi tot cantava amb veu molt baixa la cançó de la pel·lícula de la nit abans que havia vist junt amb la Rosa.
Desprès de dinar sobre les cinc de la tarda, que era precisament l'hora que sortia la Rosa, jo estava llest. Ella estava parada a la cantonada del carrer dels Arcs amb la plaça de la Catedral.
Hola li vaig dir... Que! Esperant el autobús?
Em va somriure.
Feia una tarda tant bonica, que casi estava per anar caminant amb ella fins casa seva, si no estigués tant lluny...
De cop una idea em va fluir a la ment:
Hi li digué Rosa anem passejant fins el garatge del Ferran que es aquí prop, i aleshores jo la portaré a casa seva, que li sembla?
Si em sembla bé, però llavors... Vostè es quedarà a sopar a casa?
Vaig dubtar sols uns segons.
Pastels de pasta fullada a la crema va un sopar senzill va insistir.
Be d'acord! Vaig contestar amb un atac d'abandó temerari.
Dons així va començar, mes ara ja sabeu el final...
Cada tarda mentre el Ferran era a ciutat de Mallorca, jo ja esperava las sortides de la Rosa del seu treball, em trobava sense donarem compta amb la Rosa. Hi vaig començar a pensar seriosament en el futur. Desprès de tot jo ja tinc quaranta anys, ja es hora de que senti el cap, ella la Rosa aparenta uns trenta vuit, qui sap, potser es com jo... Be es igual!
*************************
Al acabar la segona setmana, vam tornar ha agafar el cotxe del Ferran vam anar en un petit poble on ja havíem arreglat els papers i ens vàrem casar, va ser un casament íntim sols ella jo hi dos testimonis.
Fins aquí el Ferran no havia ocupat els meus pensament gens ni mica. Però ara en el corrent de la nit dins del seu cotxe de retorn a Barcelona, va ressorgir en la meva imaginació un cert temor que anava creixent per moments. Havia pres al Ferran la seva promesa, hi el Ferran buscaria la manera de quedar en pau. No en el acta, potser...
Passarien anys. Però un jorn o altre em cauria el cop.
Vaig deixar anar un crit!
La Rosa va aixecar els seus ulls sorpresa dons estava mig endormiscada.
Que et passa amor meu...
Res maca, estava pensant, fent un sospir.
Ella em va dir amb que pensaves amor...
Amb el Ferran, li vaig dir aspirant l'aire de la nit profundament.
Saps Rosa el Ferran et mirava aquell dia en que jo et vaig acompanyar al cinema per ell com si tu fores la seva promesa.
La Rosa em va mirar sorpresa:
La seva promesa? Però com?
Si ell em va pregar aquell dia que sortia amb tu...
Jo li vaig dir que val que per a mi no era cap mena d'impediment, ja que quant tu amor meu venies a l'oficina sempre esperava que em diguessis quelcom.
Llavors vols dir que el Ferran es el causant de tot això?
Li vaig dir sens saber molt be el que li deia.
Molt be, així es, si tu vols que sigui així.
No comprenc li vaig dir.
La Rosa, apressant el meu braç:
Va continuar dient: Amor meu. Que importa això ara? Desprès de tot, no pots sentir gels del Ferran. No es res mes que un amic de la feina, hi a mes està feliçment casat...
Casat?
Hi te ara una filla que aviat farà dos anys.
Casat... Hi una filla... De cop ho vaig entendre-ho tot. Aquella casa, ven cuitada la sogre de segur asseguda en aquell bonic jardí de gespa. Aquella rossa! Que jo li vaig presentar?..
En el moment desprès de sentir les paraules de la meva ara dona la Rosa, em vaig sentir nou, vaig abrasar fortament a la Rosa la meva dona. Ja no tenia de que preocupar-me pel Ferran. Mai mes.
Des de el seu punt de vista, ell estava en pau: Jo sens saber-ho l'havia casat a ell i ell a mi!

Fi
Es una novel·la escrita per en Ferran de Montagut, avui dia 6 de Maig del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.
Que vos sembla la meva portada de la novel·la LA PROMESA DEL FER
RAN. Idea tant el contingut com la portada meva del seu autor en Ferran de Montagut.