La primera vegada que...

La primera vegada que…

De primeres vegades n'hi ha moltes a la vida, però també és veritat que n' hi ha millors que d'altres.
Una de les millors que vaig tenir va ser quan vaig llegir la novel·la Memòries d'Idhun i ara et preguntaràs: i què té d'especial? Doncs ara que ho penso quan llegeixes un llibre, et pot agradar o no, però encara es pot arribar més lluny d'aquest límit imaginari: et pot emocionar, enamorar, el pots fins i tot arribar a odiar, hi ha milers de emocions per descriure-ho. Per bé o per a mal aquest va ser un regal d'aniversari, un d'aquells què dius un llibre més, maleït sigui el dia en que ho torni a pensar, perquè es un d'aquells llibres que t'arriben al més profund de l'ànima, sents l'impuls incontrolable de voler saber més i més, la passió que poses quan veus cada lletra, i sens dubte el millor de tots, que el temps s'aturi no hi ha res més que el llibre i tu i la teva imaginació representant al teu cap les imatges de la història, viure de ben a prop els sentiments i passions dels protagonistes sabent el que pensen en cada moment. Tres cops he experimentat aquestes sensacions, tres cops he volat sense límits a través d'un univers de paper i tinta, tres cops he estat capficat en un món on tu ets com una mena de Déu que tot ho veu però res diu. Es curiós però me ficat a parlar de la primera vegada t'adones que pot ser la cosa més normal que et pugui passar mai, la més odiosa o la més satisfactòria.
Estimat lector, ho sento molt si m'he capficat massa, però necessito expressar el que sento de vegades i com que no ho puc fer parlant ho faré amb el que més m'agrada, amb tinta. Suposo que tots tenim el nostre jo escriptor, i quan a mi, personalment, em surt, no hi ha qui m'aturi. Em sento bé d'haver-ho fet encara que no se perquè.
Podria seguir escrivint, però no ho faré; a partir d'aquí us deixaré reflexionar a vosté sol, espero que trobeu el vostre " jo escriptor".
Gràcies per llegir-ho.