La por dels rucs.

Un relat de: Epicuri
Si vas a un lloc conegut, mai pots arrivar a un lloc nou.
Si fas el que "saps" fer; faràs sempre el que t'ha dut fins aquí.
però, el lloc mai no serà el mateix. No. Res no resta quiet.

S'ha observat que els animals, sempre estan jugant.
No mes deixant de jugar ,quan NO es poden permetre perdre.
Serà per això ,que ens han dit tant, que no som res i que el poc
que ens donin, SEMPRE estem a punt de perdre-ho?

En un món de desgraciats, el nombre ú, sempre serà
el mes desgraciat de tots. Serà per això que el ruc
sempre va al davant? és intel.ligent, fer-ho:

Per que no t'empenyi, per que no et mossegui,
per que no t'empaiti. Sobretot quan s'esvera,
és tan fàcil que s'esveri un ruc...

SI; la por dels rucs. ENS AFECTA A TOTS.

Comentaris

  • Els rucs que no són rucs[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-03-2012 | Valoració: 10

    El món dels rucs dóna per a molt. Pobres, tenen mala fama pel seu nom, però són una raça molt intel.ligent.Una mica tossuda, però intel.ligent. Són forts, treballadors, saben el que volen i, a més, són de denominació d'origen català! Una bona reflexió, un poema per a rellegir dues i tres vegades. I pensem que un lloc sempre pot canviar, encara que l'haguem visitat dotzenes de vegades. El canvi és dins nostre. Una abraçada, mestre.

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com