La perdició del món!

Un relat de: Ferran de Montagut

No se sap de cert quant serà la fi del nostre planeta, però es una pena dons anem per aqueix camí a marxes forçades, sens donares compta hi anem a passes agegantades cap a nostre pròpia ruïna, cap al nostre fracàs com éssers humans, si no posem en ordre els nostres actes el mon nostre aviat serà un fracàs!
**********************
Estimats lectors; no se ni com per on començar, ja que els problemes del nostre planeta son tants, tants... Que... En veritat me es difícil començà amb algun tema, però donant a les voltes començaré pel tema que està a l'ordre del dia i que son ara les matances entre germans en l'Iraq o Palestina o tant llocs com aqueixos que varen començar una guerra hi ara estan acabant matant-se entre els propis germans de la mateixa terra, de les mateixes regions i religions. Aqueix potser un dels temes prioritats dels que estic segur que nosaltres no podem fer hi res per aturar ho, però els Governs mes forts, si! Son ells el que han de intervenir i parar aquest immens desastre que a la fi es podria reconvertir en una tercera gerra mundial.
Un gran amic meu que tenia fama de vident, em va pronosticar que la tercera guerra mundial, començaria en els països Àrabs, aquest amic meu ja fa anys que va morir i podeu creure que en moltes coses no es va equivocar, jo us podria ara explicar fets que varen passar, però com que ja son passats no os lo creuríeu potser, però en realitat aquest no es el meu tema d'avui.
Mai com ara en nostre mon hi ha agut tants assassinats, tant en guerres com en la nostre societat, des que ha començat aquest any dos mil cinc, quantes dones no han mort a mans dels seus ex marits, es sols de començar l'any i això sol ja es una xifra molt elevada. Es que potser teniu el ulls tapats, es que potser no veieu o no voleu veure el que passa al nostre costat cada dia des que va acabar l'any dos mil quatre? El planeta en general el mon es tot una revolta, inclòs el mon ell es se sent canviat, ja va començar o acabar l'any amb el "Sunami" en tot el mon mai com ara hi ha infinitat de falles, terratrèmols i per a postra les guerres i les violacions des d'infants a adults i també les violacions dels drets humans, us sembla poc això que passa en el nostre mon, el que entre tots l'hauríem de conservar i preservar i trobar la manera de que els nostres descendents, visquessin en un mon millor que el que estem per desgràcia vivint nosaltres! Es que potser no veieu el futur que els espera als nostres descendents, res de res. De tota manera ni jo avui amb el meu toc d'atenció llogaré res, dons arreglar aquest desarregla pertany als Governs d'arreu del mon implicats o no amb el tema, els governants que nosaltres en nostre país vàrem alegi, ells ho han de fer per a nosaltres. Son ells els que ens han de defensar, ja que per això varen ser elegits, cada Nació es la que hi ha de posar fi al seu tema i entre tots fer un mon millor i mirar de que no desaparegui aquest bell planeta de nom Terra, en el que i vivim, i abans que nosaltres hi varen viure altres generacions, avui ja desaparegudes, encara que des de que el mon es mon, sempre hi va haver guerres enveges entre germans, pel poder i la cosa amb maquinaria de matar mes moderna segueix igual i si no s'hi posa fre, acabaran destruint aquest bonic planeta nostre mon la terra!

Fi
**************************
Es un relat d'en Ferran de Montagut, escrit avui dia 5 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: nou_mon@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es etc.
Notes: Es una Narració basada en fets reals, per tant es històrica l'autor en deMontagut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)