La paret blanca

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Els últims raigs aprofitables de sol escalfaven encara la paret emblanquida amb calç de la casa, mentre, lluny, un gos bordava i el motor d'una avioneta brunzia contra el vent.
En Miquel descansava, mig adormit, assegut en una cadira de vímet que recolzava contra la paret silenciosa, a pocs metres d'una sargantana que ho mirava tot amb indiferència.
El poble no quedava massa lluny, i arribaven, endevinades, com la pluja que ha de caure i s'ensuma als núvols, les notes de la banda i les cridòries i les rialles de la gent.
Una mosca brunzia més sorollosa que l'avioneta, a prop. En Miquel feu un gest mecànic amb la mà per espantar-la. Creuà una cama per sobre l'altra i aixecà lleugerament el cap. Encara trigarien una mica en arribar, però ell no tenia pas pressa. I l'Angelina tampoc. A ella se li havien acabat les presses feia mitja hora, a la cuina.
El soroll del motor d'un cotxe s'implantà al silenci musicat d'aquell capvespre, gairebé postís i artificial. Pujava el camí que donava a la casa, fent pampalluguejar en blau els llums giratoris del sostre. Rere seu, uns altres llums, ataronjats i malastrucs i un altre motor, acabaren d'esbocinar la fràgil atmosfera, la sensació que tot s'aturava en un últim i càlid raig de sol llepant la paret emblanquida amb calç de la casa.
En Miquel s'incorporà. La sargantana havia desaparegut, però la mosca encara brunzia i el gos encara bordava, ben lluny. Assegut encara a la cadira, inclinà el cos endavant i es mirà les mans xopes de sang. A la cuina n'hi havia més, molta més. Semblava increïble que, d'un cos tan menut com el de la seva dona, hagués pogut sortir tanta sang...
L'home arrencà a plorar mentre agafava l'escopeta que, fosca i feixuga, es retallava a la blancor de la façana, freda i sinistra. Recolzà la culata al terra i introduí els canons a la seva boca.
Els mossos arribaren a temps per escoltar l'espetec del tret. Quan s'acostaren a la casa, veieren el cos d'en Miquel desdibuixat al terra del porxo, junt amb la cadira tombada, davant de la paret blanca esquitxada de vermell i negre.
Lluny, el gos havia deixat de bordar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer