La paraula

Fins i tot quan estiment,
perdem en el camì
l`esperit i la paraula,
la paraula subtil i lleu,
suau al caure en el destí.
L`oida que bubtem,
la breu paraula escrita,
rebuda a correcuita,
malentessa, disolta , perduda
en la memoria no trobada
del passat novell d`algún poema.
La paraula escrita, dibuixada
en un paper com papallona,
envoltada de plomes,
acaronada d´ones.
Enfilada als malucs d`una dona,
besada per sons, ritmes i màgia.
Un cop germana gran,
d`altres un orfè
sense ningù que escolti.
Com crida , com plora.
Sò de l`ànima i del cor
compnaya d`àngels i dimonis
Corbes de dona ,ulls i pits,
i fins i tot , una pregaria.