LA P.I.C.SI. (I)

La veïna del segon-tercera es diu Carlota, pero tothom li diu Picsi, bé, la Picsi. El primer divendres de cada dos mesos li toca escombrar l'escala, encara que a ella, evidentment, no li agrada. Sempre ho fa a primera hora del matí la molt beneita, això vol dir que li toca fer la feina dues vegades a conseqüència de la sortida dels veïns cap a la feina.

La Carlota tot just ha fet trenta-un anys. Té els cabells fins i llargs i d'un color terrós, curiosament com el seu cognom Castanys, Carlota Castanys. La pell de la Carlota té un tò claret semblant a un cafè amb llet però amb poc cafè. Però allò més interesant de la veïna és que fa servir un parlar dolcet que la converteix en una noia agradable, sense tenir en compte que la naturalesa del seu físic, que està prou bé, segons el meu punt de vista. També m'agrada molt la seva cara de golafraria amb aquells ullots arrodonits i blavencs.

Allò que em tenia més embaladit era perquè la veïneta quan escombra l'escaleta no portava calcetes. Sempre cavil·lava si algun dia tindria la sort de permètrem de saber... no ho sé, bé, de fet el que volia jo... era conèixer-la més a fons.

Jo recordava sempre prou bé quan li tocava fer l'escala, per tal de trobar-me-la i fer-la petar una estona, i és que ella és molt xerraire. Sempre probo de fer-la riure i gaudir de la seva encantadora rialla. I així és com l'he anat coneixent, sempre a l'escaleta.

Cada dia que passa ens tenim més confiança. Car que després de dos anys de veïnatge la confiança ha anat augmentant. Les nostres pujades per l'ascensor han deixat de ser les típiques de -Quin fred fa avui!- o -Sembla que vol ploure, oi?- ara ens preguntem per -Que fas aquesta nit?- o -A veure si una dia em convides a una fideuà d'aquelles que la flaire arriba a ca meua!.

Com que la Picsi no té internet alguna que altre vegada ve a casa per fer un tomb per la xarxa, si he de ser sincer cada cop s'hi passa més temps. No només no té internet, tampoc té televisor. Encara que hi ha dies que no hi és, doncs ella és hostessa de vol i crec que es passa més temps a Londres que a casa. Si es que Londres no és ja casa seua. La Carlota és propietària d'un apartament a Pennywern Road, a prop de l'estació Earl's Court del metro Londinenc. Sempre diu que quan està a Londres enyora tornar a casa però quan està a casa s'embriaga pensant que tornarà a Earl's Court Road a fer una pinta. De fet l'entenc perquè Londres és una ciutat fascinant.

Amb el pas del temps he sapigut perquè no duia calcetes, i és que quan aplega a casa el primer que fa és treure's les calces i posar-se un pantaló de pijama calvin Klein o com es digui. La veritat és que quan du aquell pijama blanquet se li deixa entreveure tota la carxofa. Tanmateix també és veritat que mai no m'he enllitat amb ella.

Ara mateix estic preparant una fideuà i és que l'he convidat a compartir un àpat romàntic de nit de dissabte. Bé això de romàntic és el que jo em penso, segur que la carlota ho veu com un sopar d'amics, però ja veurem. Ara per ara el tema important és escollir la música de fons. Bé vaig a obrir la porta que piquen al timbre.
Encenc l'espelma del rebedor i tot seguit obro la porta.

-Hola Josepa, Com estàs carinyo!- era la Josepa de Guingueta d'Ix.

-Hola, just ara baixo de la Cerdanya i només pensava en venir a veure't- va exclamar la Josepa abans d'abraçar-me.-És que no hi és l'Arnau i no tinc on anar.

-Passa, passa, explíquem com et va!- vaig dir-li corresponent-li amb una forta abraçada, d'aquelles que se sent la fermesa del seu cos.

-Dispènse'm que no t'hagi avisat. però vinc per quedar-me tota la setmana, tinc coses que fer per ací- confirmà la Josepa dolçament.

-Que esperaves a algú?- Va preguntar la Josepa tot obrint el ulls i moure el cap de dreta a esquerra veient la preparació de la vetllada.

-Si, bé he convida't a la Picsi a sopar- vaig dir-li - però ara mateix poso un altre plat i sopem plegats.

- D'acord, si no és molèstia, ja m'està bé- Contesta alegrement la Josepa- però abans aniné a fer una dutxa que estic ben suadeta.

-Molt bé Josepa, ara et portaré unes tovalloles, tu ves passant a la dutxa i també et deixaré la maleta a l'habitació-

Al cap d'uns vint minuts, mentre la Josepa era eixugant-se els cabells, arriba la Carlota sense pijama, vull dir... vestida.