La noia del segon pis

Era un fred 4 de gener a la ciutat de Lleida. El termòmetre exterior marcava un grau positiu, però quan en Lluís va alçar la persiana i va mirar al carrer la sensació de fred va augmentar, la boira era tan espessa que quasi no es veia l'edifici del davant. L'única esperança era que quan sortís el sol la boira marxés una mica, ara la llum de les faroles es veia impotent per obrir-se pas entre aquell núvol blanc.

Eren les set del matí d'un diumenge. Tothom devia estar dormint encara. Volia sortir de viatge però veient el panorama va estar a punt de tornar-se'n al llit. Prengué un cafè ben carregat i per desvetllar-se va decidir fer una mica d'esport abans de ficar-se a la dutxa.

A l'habitació que feia servir de gimnàs i on tenia també el PC hi havia una finestra que donava a un pati interior. A la finestra hi havia una persiana regulable, amb les varilles orientades cap a baix de forma que quan estigués treballant amb la llum encesa ningú dels pisos superiors d'enfront el pogués veure. En canvi ell, des del seu cinquè pis i apropant-se a la persiana podia veure des dels 4ts. cap a baix. Ara tenia la llum apagada ja que amb la que li arribava del menjador en tenia suficient.

Era quasi instintiu que quan s'aixecava de la cadira o mentre feia esport mirés per la persiana cap als pisos inferiors. No per tafaneria sinó potser perquè al mirar cap a l'exterior trobava una via d'escapament a aquelles quatre parets tancades. El més interessant però que veia era alguna veïna amb "rulos" estenent la roba.

Aquell dia totes les finestres estaven tancades i la foscor predominava al pati. Una d'aquelles vegades que, mentre feia els exercicis, mirava per la persiana veié com s'encenia una llum a la finestra d'un segon pis. Va veure com la finestra s'obria i apareixia una noia d'uns 20 anys. Tenia el cabell castany clar i molt llarg. Va decidir observar-la per veure què feia. Com que ell estava amb la llum apagada no hi havia perill que el veiés.

Tenia la pell morena i portava una camisa llarga a ratlles i uns pantalons de pijama de color rosa. Va veure com obria la part davantera d'una rentadora i començava a treure peces de roba. Al ajupir-se va poder endevinar les arrodonides formes del seu cos. Va agafar una camisa i la va penjar del estenedor. Els seus gestos eren molt sensuals, apartant-se sovint el cabell de la front. La boira li donava un cert aire de misteri. Mentre col·locava les agulles va mirar a dalt i a baix, tenia uns ulls molt grans, i negres com el cabell. Tot seguia a les fosques. Això va semblar tranquil·litzar-la i va seguir penjant peces de roba fins que va tenir l'estenedor ple.

Va tancar la finestra. Va desaparèixer durant una estona i quan en Lluís pensava que tot tornaria a quedar a les fosques la va veure tornar amb un cistell de roba. Aquesta vegada va anar introduint peces de roba a la rentadora fins que sols li quedaven un parell al cubell. Estava ajupida, va mirar a través del vidre cap a dalt i va dubtar un moment provant de tancar la porta. Aleshores es posa dreta, tornà a mirar cap a fora i es tragué els pantalons del pijama posant-los a dins la rentadora. Al fer-ho el seu cos va quedar de cara a la finestra, davall no portava roba interior. Després i durant dos segons va girar-se d'esquena ajupint-se una mica per acabar d'introduir els pantalons amb la ma.

En Lluís s'havia quedat de pedra, dubtava si aquella escena era real o encara estava dormint. Durant cinc segons no va poder apartar els ulls d'aquelles cames morenes. Fins que ella es va aixecar i amb un acte de crueltat va tancar la finestra. Mentre baixava la persiana va mirar un altre cop a l'exterior, complaguda de que tothom estigués dormint.

Encara a hores d'ara, havent transcorregut més d'un any, molts matins en Lluís s'aixeca i mira per la finestra amb l'esperança de veure's encendre la llum al 2n. pis. Però mai més ha tornar a veure aquella preciosa noia que un diumenge de gener el va deixar sense respiració.

NOTA DE L'AUTOR: aquest relat és del mateix autor de l'Inspector Fontseca publicat a la categoria de "policíaca" i que el podreu trobar actualment entre les pagines 9 i 10 de la categoria esmentada en aquesta mateixa web.

Si us agrada l'estil de l'autor podeu trobar més relats seus a BUBOK, fent recerca de llibres "el visitant de mitjanit"