Cercador
La noia de l'altre cantó del bar
Un relat de: Montserrat PerezHi ha una historia que s'amaga transparent com una medusa en un oceà que circula per les nostres parts internes que no vol ser resolta tal i com voldrien les fotografies. Imatges incorrectes que avancen sensualment per aquest camí de desmais incorregibles. Però no pot fer res més que assolir el tracte que permeti retornar-li la dolçor. Per això tremola dins un got de refresc de taronja. I sembla que existeixi la musica en trossos de gel mentre balla i la pell colpeja el got de vidre.
Mira al seu voltant i el ritme de la nit es com sempre. Al costat seu una noia rossa riu obertament al noi d'ulls blaus. L'intenció de les dues persones adultes es totalment sexual i això la fa somriure. Recorda les nits que va ballar per aquests ritmes sensuals i es sent llunyana. Tal vegada, els camins incorrectes que la rodejen no perfilen la rialla.
Podria jugar a ser una desconeguda , ho és. Podria parlar amb el cambrer dolçament i dir-li que es la primera vegada que entra al pub per establir una conversa innocent. Però no es del tot cert. Fa anys que va estar allà i fa anys que una maleta l'esperava a la porta.
Potser la gent no canvia per no canviar les ciutats.Si és cert que vivim en ciutats d'aigua.
Sap que es parlen i que s'amaguen. Fingir la comunicació es l'ingredient perfecte per la culpabilitat de la germana gran. Va ser una nit coberta de mentida fa dos mesos. Un vel d'afecte els va recordar que l'atracció els distreia quan ella no els mirava. Ara potser son amants, no ho sap del cert. Però sap que es parlen i s'amaguen d'ella.
Els mentiders no canvien. Només fan néixer noves meduses en gots d'aigua sense copula anterior. En ciutats imperfectes poblades de cors transparents i sense sang.
Hi han llavis, que observen en silenci.

