La nit Fosca

Un relat de: Always

Que s'enduguin els estels,
de la nit que no m'enyora,
que s'enduguin l'olor humit,
i el color de la nit fosca.

Que s'enduguin el mal trangol,
el llamp, el tro i la tempesta!
La pluja, el vent i la sorra,
de tota la nit aquesta.

Que s'enduguin els amants.
i tot allò que no em queda...

Que s'enduguin el record..
de la nit fosca i plena.

Comentaris

  • tiooo![Ofensiu]
    AnNna | 03-09-2005 | Valoració: 9

    boig! què hi fas aquí? m'han dit per l'irc que han trobat el poema! no l'havia vist!!!!! estàs ben boig... jiji...
    de veritat que aquest poema m'agrada molt! ja te vaig fer el que et corresponia, eeh, també!

    i no diguis mentides que jo no et vai demanar que m'escrivissis res! que vas ser tu solet que t'ho vas fer!

    m'agrada moltíssim!

    aquesta nit fosca... màgica... aiix... quina nit... jejeje!

    ninuuu! que t'estimo molt malgrat a vegades sembli que passi de tu!

    mil petonassos!!!!!

    AnNneta (PiStu!)

  • un crit...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-08-2005

    La nit simbolitza tantes coses. La percepció a la foscor esdevé màgica i etèria, els records fan més mal que mai.
    Imatges que sotraguen els ulls tancats, el cor despert que demana tantes coses.
    Un crit al vent per oblidar, per fer minvar el dolor i l'enyor, que ha creuat la foscor en forma de poema...

    Benvingut/da, salutacions i fins la propera!

l´Autor

Always

4 Relats

5 Comentaris

3637 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Et busco, però no et trobo. Què difícil es trobar quelcom en el temps i en l'espai.

Fins que la mort ens separi. I més enllà.