La nit, al bosc, fa basarda

Digues, àvia,
quina és la por que et domina.
La nit, al bosc, fa foscor dins el cor.
Vine aquí, estimada.
Plegades ens farem consol.

Torna aquí, àvia,
acosta't a casa.
És llarg el camí i el bosc, a la nit
acull amb basarda.
L'òliba, les guineus i els senglars,
tots venen a veure't.
Tots senten seu el teu destí.

Al primer cruixit de branca, àvia,
tu seràs la primera a parlar:
- Alto, qui hi ha?
I l'òliba, la guineu i el senglar,
no podran sinó recular.
La nit, al bosc, fa feresa.
Però passarà.
La nit, al cor, no descansa.
I romandrà.

Vine a casa, àvia.
Plegades ens farem consol.