La monotonia de l'estudiant

Avui els carrers tornen a estar mullats, l'aigua per fi a caigut, verdor als camps i vermellor a la terra.
Torna a brollar aquella sang jacobina dins meu, la sang de revolta i de canvi, ha arribat la primavera al meu jardí.
Torno a estar immersa dins la monotonia de l'estudiant un tan pesada. Després de les llargues hores de classe arribo a casa i em poso a estudia, el temps que empro per distreure'm es poc, una mica per escriure les meves "penes", les altres per tocar la guitarra i algunes per sortir de festa amb amigues i amics i evadir-me de la realitat(esper-ho que comprengueu que vull dir).
En el fons, es divertit ser jo, amb tot el que faig intent-ho posar-hi un toc d'humor, per pendrem-ho d'una manera més amena i intentant que aquesta monotonia que m'invaeix s'en vaigi. Així que no tinc res més a dir, sinó que: "Carpe diem" amics meus, perquè "Tempus fugit"