La meva vida es un desastre...

Una vegada hi havia una noia que tenia dos germans insuportables,
un de 7 anys en jaume, el mitjà de 14 anys en Tomeu i
yo, Cristina soc una adolescen de 16 anys que ningu
compre...
Aixo es el que diria una adolescent ques normal,
tambe o podria dir pero, prefereix ser feliç i pensar en
altres coses mes importants, com el examen de quimica
que tenc demapasat o potserel de biologia que ten adema o el de
mates de dema tambe o... I aixi podria seguir un munty de dies o
d'hores pero ten que estudiar , encara que podria durm...

Bip! Bip! Bip!
Es despertador, quina hora sera... Les 9:13 !!!!! Aaaaaah !!!!!!!!
Fare tard una altre volta, perque la mama no m'aura despertat tenc que
vestirme, rentarme la cara,les dents, pentinarme, ... aaaaaaaaaaaah !!!!!!!!!
Tenc que tranquilitzarme...Toc, toc, toc.
Vaig escultar le porta i va entra la mave mare; en aquell moment ne savia
ben, be el que em cauria millor dit, el que em venia al damunt.
Quan em vaig girar vaig vore com es posava la cara de la mere,
va ser com si li agues caigut un pot de tumate o alguna cosa per l'estil,
esque es va possar tan vermella, crec que va ser a consecuencia de la rabia:
-Cristina Roig Cardona que tens al cap? Que tens que no fas el que tens que fer?-
Cada paraula que deia era una cosa que la posava mes furios.
-Saps quantes voltes has arrivat tard a clase, a mes, avui tens examens-
-Pero mama, esque m'he quedat adormida per aixo ahi vaig estar estudiant fins
tard i ... -
En aquell moment pensava que en matria - Mira quan arrivi t' un pare ... esque estic
tan enfadada - ho vaig intentar arreglar - mama esque... -, pero va ser masa tard,
vaig fer les meves coses el mes rapid que vaig poder i vag començar a caminar
fin la parada del autobus, pero en aquell moment em vaig enrrecordar que feia tard
i aixo significava que l'autobus ya s'en avia anat. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!!
Esque encara em podia pàsar alguna cosa mes dolenta.
- Hola Cristina, com estas? -
Em vaig girar i alli estava ell, alt, ulols negres,... Era el noi mes popular del institut,
en Pau.
Era imposible que s'agues fixat en mi, ell nomes es ficca en les animadores o les noies
populars, encara que yo era popular gracies al accident de l'altre dia; una vegada
em vaig aixecar pronte ( aixo es un fenomen ecctrany quasi sempre arribo tard),
quan vaig arribar al institut em vaig dirigir a lesa taquilles, alla m'esperaven les meves
amigues com sempre, quan vaig dirigir a les escales vaig saludar a una cumpaña de
quimica que em deixa sempre els apunts, aquell dia tothom em mirava ( era d'aquelles
noies que portaven sempre texans i quan avia educacio fisica duia un xandall) i quan vaig
començar a pujar les escales vaig vore que en el terra hi havia una pell de platan,
vaig intentar esquivarla pero no vaig poder perque algu erm va espitjar per darera i em
vaig caure rodant per les escales.
Mentres que m'aixecava tothom em mirava rientse, quan al final vaig conseguir aixecarme,
vaig mirar el terra de la vergoña, i em vaig adonar que no tenia la faldilla i s'em vein totes les
calses, ame tenien un anec de goma.
Quan vaig reaccionar vaig agafar la falkdilla i em vaig anar correguen el mes depresa que vaig
poder, no vaig tornar al institut en dos setmanes i encara aixi molta gent encare s'en riu de mi.
Quan vaig tornar a ser allli vaig respondre:
- Be, i tu no tindries que estar a clase?-
- Y tu? Yo tindria el mateix de tu, que... volsd que et porti? - va girar el cap i es va posar a riure.
- Esclar... que no- li vaig respondre i vaig començar a caminar i ell em v a seguir molt apoquet
amb el seu cotxe - venga dona , no siguis aixi ... - em va agafar de el braç i em va obligar a pujar al cotxe.
Cuan em vaig pujar em va girar em va donar un peto, en aquell moment em vaig sentir molt feliç pero per altre banda no podia deixr de pensar en la meva reputacio de no voler sortir mai amb el noi mes popular del institut.
Ens vam parar i ens vam mirar, va arrancar el cotxe i ens varem anar al institut
em vaig donar conta que tothome m mirava amb cares de enveja ...
Com fare per desfer l'embolic que e fet avui?
Al arribar a clase no vaig deixar de pensar en el que havia pasat avui, era una cosa molt extraña em sentia be
pero d'altra banda em sentia molt malament i aixo no era gaire agradable us o puc ben asegurar.
Com acabara l'historia?
Ya ho veureu!