La meva vida després del estiu

Era mitjans d'agost un dia com un altre qualsevol, però amb una excepció el sol brillava com mai abans ho havia fet. Els llamps de llum es penetraven per les finestres. El meu pare estava de vacances llavors vam decidir anar a la platja tots junts.
Arribem a la platja era plena de gent i amb infinitat de colors a causa dels para-sols. Ens vam posar prop de la riba. Al costat havia una família entre ella un noi molt guapo al veure'l me vaig enamorar de el a l'instant. Ell també em mirava i em va somriure tendrament. Vaig decidir anar a l'aigua a donar-me un bany, no podia parar de pensar en ell mai havia vist un noi tan guapo: alt, amb uns ulls impressionants d'un blau intens i aquest pèl ros. Vaig anar a l'aigua i m'estava banyant quan de sobte va aparèixer ell. Jo sóc molt tallada així que no em vaig atrevir a dirigir-lo la paraula però ell em va començar a preguntar:

-Com et dius?
-Em dic Alicia - li vaig respondre jo.
-Jo em dic Alejandro, tinc 18 anys i el teu?
-Tinc també 18.

Així vam estar un bon estona parlant però m'assabenti d'una notícia dolenta era de Sevilla i jo de Barcelona, totes les il·lusions que m'havia fet es van esfumar de sobte. Em vaig sentir molt trista perquè era la primera vegada que sentia un enamorament sobtat a primera vista i amb un noi tan simpàtic i alegre com ell. Quan ell em ho va dir que era de Sevilla vaig posar un cara tan trista que ell em pregunto:

-Que et passa ?
-Res són coses meves. Jo sóc de Barcelona. Al comunicar-l'hi
a ell li va pasa el mateix que a mi. Va posar una cara de tristesa que mai havia vist en un noi i llavors vaig saber que a ell jo li havia agradat igual que ell a mi. Seguim conversant però els nostres cors s'havien fet miques. Al moment em va cridar la meva mare i em vaig haver d'anar però abans li vaig demanar el número del mòbil per seguir en contacte. M'ho va donar jo també s'ho vaig donar i quedem en trucarnos i quedar com bons amics. Me'n vaig anar cap a la zona on estaven els meus pares i el meu germà. Em van preguntar:

-Quin et passa que portes aquesta cara tan trista?
-No és res mama - vaig respondre jo enganyant-la. I em va tornar a
preguntar:
-Segur que no és res?
-Seguríssim - ella em coneixia i sàvia que si tènia aquesta cara
era per alguna cosa. Pasem una estona més i ens en vam anar a casa.
Ja a casa vaig estar pensant i reflexionant sobre el succeït, em volia oblidar d'ell però no podia perquè en el meu cor havia nascut alguna cosa ,entre ell i jo, l'amor. Van passar els dies, fins i tot setmanes i seguia sense notícies d'ell. No m'atrevia a trucarlo perquè pensava que ell ja no s'acordaria de mi. Però en el fons lo estava desitgan. Em vaig armar de valor i li vaig trucar. Vam estar parlant un bona estona i m'explico els motius de no haver-me trucat. Quan conversava amb ell sentia un pessigolleig inexplicable. Em va confesar que em volia molt i que era la primera noia de la qual s'havia enamorat bojament jo li vaig explicar aquell amor que vaig sentir hacia el. A l'acomiadar-nos ell em va prometre que em trucaria com més aviat millor. M'explico que els seus pares havien tingut problemes i per això no em va trucar. Jo cada dia vaig perdre un poc més l'esperança perquè aquest amor era gairebé impossible la distància ens separava encara que el cor estava unit. Van passar pocs dies i em va trucar em va comunicar una notícia molt bona que em canviària la vida de sobte. Em va comunicar que al seu pare li havien de traslladar de treball i s'havien d'anar a viure a Barcelona. Tot això em l'expresava amb un to molt alegre perquè per fi podríem viure el nostre amor sense una distància que ens separés. A les dos setmanes es vindria a viure aquí. Jo esperava amb impaciència aquelles dues setmanes se'm van passar molt lentament perquè tènia unes ganes boges de veure'l. Abans que vingués li trucaria per quedar quant vingués. Quedem en un carrer situada molt a prop d'on visc jo allà seria on viuria. Va arrivar el dia tan desitjat i esperat per mi vaig anar cap aquell carrer ell ja estava vaig sanar capa ell correns i ens vam abrazar després em va dir a la cara que estava enamorat de mi i em va demanar sortir la meva resposta va ser immediata i li vaig comunicar un sí. Ens vam donar un petó. Des d'aquell moment va començar una relació d'amor entre nosaltres molt maca. Ell va estar una setmana instal·lant-se en el seu nou llar jo li vaig estar ajudant en tot. Després d'això cada dia quedavem: anàvem al cinema, a fer una volta o a qualsevol lloc però això si junts. Mai havia sentit el que sentia per ell un amor irrefrenable que ningú ens podia separar. Cada dia sortíem i per a mi tota era una nova experiència que vivia al costat de la persona que més estimava en aquest món. Va arribar el seu aniversari i jo li vaig regalar una pulsera amb el meu nom i la data. Va fer una festa en la qual van assistir amics, familiars i jo. Ens lo vam pasar genial. Amb el temps vam decidir anar-nos-en a viure junts ell ja era major d'edat i a mi em faltaven dos mesos per a ser-ho. Al principi els nostres pares no s'ho van prendre molt bé però després van acceptar perquè veien que el nostre amor era de veritat que ens volíem molt l'un a l'altre. Vam fer les mudances i en dues setmanes ens vam intalar en la nostra llar. Era un pis nou amb tres habitacions ja pensant en el futur per tenir fills, amb una cuina que els llamps es reflectien en la paret i un menjador enorme. Cada dia em despertava amb el meu amor al costat. Moltes vegades pensava que si no hagués estat perquè al seu pare ho traslladaven de treball no ens hagués passat tot això. Van passar setmanes, fins i tot mesos i jo li volia com el primer dia. Cada dia eren especials per a mi. Cada cap de setmana sortíem amb una colla d'amics i ens n'anàvem a la discoteca ens ho passàvem molt be.
Així van passar diversos anys ell ja tènia 23 anys i jo també vam decidir tenir un fill. Em vaig quedar embarassada i als 9 mesos vaig tenir una filla que li vam posar de nom Mónica. Era el desig que havíem tingut els dos des de feia molt temps. Ell amb la meva filla es comportava molt bé , la cuidava una pila , li canviava els bolquers, li donava de menjar .... Jo era molt feliç al costat d'ell. Als sis mesos la vam batejar, vam fer un gran menjar en un restaurant invitant a les famílies i amics. Ella va creixer i quan tenia tres anys em vaig quedar una altra vegada embarassada però aquesta vegada d'un nen li vam posar el nom de Robert era un nen preciós igual que ella i s'assemblaven molt al seu pare. Jo era la més feliç del món tenia tot el que havia desitjat un marit que em volia i uns fills als quals adorava. Ells se'n van anar fent majors i la meva filla amb setze anys va trobar nuvi jo la veia molt feliç amb ell com mai abans l'havia vist. El meu fill també se va enamorar bojament d'una noia que es deia Carolina. A l'arribar la meva filla els vint anys ella i el seu nuvi van decidir anar-se'n a viure junts. Jo vaig acceptar ella amb el seu nuvi em recordava al meu marit i jo quan ens vam conèixer i vam voler anar a viure junts. Se'n van anar a viure junts. Al cap de poc temps el meu fill també se'n va anar. A mi no m'importava perquè jo sabia que amb les seves parelles anaven a ser feliços igual que jo amb la meva. La meva filla amb vint-i-quatre anys va tenir un fill i em va fer a mi àvia aquest era també un dels meus majors somnis. Era un nét guapíssim semblant a la seva mare. El meu fill no va tenir fills fins als vint-i-nou anys i em van fer àvia per segona vegada. Així la meva vida va ser passant juntament a la meva família que era el que més volia en aquest món al meu marit, els meus fills i els meus néts. El meu marit també estava molt content al veure als nostres fills ser tan feliços. I així ens vam fer ancians, al costat dels nostres. Els meus pares van morir així que vaig tenir una època un poc dolenta perquè a ells els volia molt però el meu marit i els meus fills em van ajudar a superar-lo. Així va pasar la meva vida i així us l'he contat.