Cercador
LA MEVA TENDRESA EN UN SOL POEMA
Un relat de: Agnès Armengol Altayó- Compartir:
Precioses i sentides paraules...
Tendresa que s'escola i a voltes es fa tan forta que el sentiment es fa fins i tot físic. Costa molt d'explicar. De fet, no tinc paraules, però es dóna...
Emocions fortes: ganes de d'estimar i ser estimada amb petons, abraçades, carícies... No costa d'explicar. Costa d'encaixar que no les has tingudes ni les tens ni les tindràs, però... les enyores. Paradoxal, suposo...
I l'ànima... És un mar? Un oceà? Em venen a la ment uns verset del llibre eròtic de la Bíblia, el Càntic dels Càntics del rei Salomó:
Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu. (Ct 8, 6-7)
I ara me n'adono que recordant aquests mots he acomplert el somni de l'Etty: posar la tendresa, les emocions fortes i el llac de l'ànima en un sol poema.
Meravella literària i existencial acomplerta o, com diria ella, la meva companya de fatigues: a tu et toca viure la vida a partir del punt en el qual jo l'he deixada.
Tendresa que s'escola i a voltes es fa tan forta que el sentiment es fa fins i tot físic. Costa molt d'explicar. De fet, no tinc paraules, però es dóna...
Emocions fortes: ganes de d'estimar i ser estimada amb petons, abraçades, carícies... No costa d'explicar. Costa d'encaixar que no les has tingudes ni les tens ni les tindràs, però... les enyores. Paradoxal, suposo...
I l'ànima... És un mar? Un oceà? Em venen a la ment uns verset del llibre eròtic de la Bíblia, el Càntic dels Càntics del rei Salomó:
Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu. (Ct 8, 6-7)
I ara me n'adono que recordant aquests mots he acomplert el somni de l'Etty: posar la tendresa, les emocions fortes i el llac de l'ànima en un sol poema.
Meravella literària i existencial acomplerta o, com diria ella, la meva companya de fatigues: a tu et toca viure la vida a partir del punt en el qual jo l'he deixada.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Agnès Armengol Altayó | 26-11-2014
Tens molta raó. Esperin que algú m'acariciï i em faci el peró. Sempre hi ha temps, oi?
-
Sentir-se...[Ofensiu]AVERROIS | 19-11-2014 | Valoració: 10
...estimat és una de les sensacions principals de la vida. Pots ser molt fort i d'un caràcter dur com el ferro, però en algún moment de l'existènncia, una carícia o un petó omplen l'ànima per afrontar el futur.
Una abraçada.
