la meva nòvia petita

Un relat de: Marc Freixas

penetra la mirada...

blavosa intensitat
que envaeix l'esperit anàrquic del meu fer


malalt d'amor...

intens
per tu i els teus ulls

com la maduixa que duus tatuada
a la part alta esquerra de l'esquena,
com qui no té pressa per seguir-te
cada cop que parles... amb el gest dolç de qui t'escolta


sento
que t'abraço amb el cor per protegir-te,
estimant cada centímetre de mel i mar
que ens corre per la sang,
que uneix les nostres vides

tinc necessitat
d'escriure el teu rostre magnífic de sucre i de tu,
petita nòvia enamorada, vestida de revolta
i del petó que composo cada dia, a cada galta

i t'abraço amb el cor,
corro amb la mateixa sang de tu...

composo la paraula i el vers d'aquest poema
per la meva preciosa petita nòvia enamorada, vestida de revolta

Comentaris

  • la teva filla oi...[Ofensiu]
    lilium | 14-04-2007 | Valoració: 10

    És un gran poemàs i és clar inspirat en la teva filla, oi ? Bé, dir-te que utilitzes uns versos molt tendres, deixes anar el sentiment paternal, el sentiment de protecció i d'estimació a un fill/a. No sé si li has llegit a la teva filla, no sé quina edat deu tenir... però estarà ben orgullosa de tenir un pare poeta i a més a més escoltant i llegint poemes sincers com aquest.

    Una abraçada!!

    Segueix escrivint per no perdre l'essència de les paraules, de la poesia més sincera i lliure.

    Salut!!
    Lilium

  • nòvia petita[Ofensiu]
    donablanca | 19-09-2006

    commovedor, sincer, aclaparador, gran

  • corro amb la mateixa sang de tu...[Ofensiu]
    Oluronbi | 05-09-2006 | Valoració: 7

    m'ha agradat força elt eu escrit, molt dolç tot ell!! ;)

  • Si em permets....[Ofensiu]
    Pepastor | 03-09-2006

    diria que els/les nostres fills/es són part de nosaltres, si.... però no són nostres..... vul dir, ......... no ens pertanyen. Per això, el que hem d'aprendre és.... a desprendren's. També és una oportunitat per a ells/elles d'aprendre a ser autònoms/es, eficients, suficients..... humans. Deixam criticar-te sanament.... s'entén ..... m'agrada el que has escrit i és clar que l'amor deu ocupar gran part de la nostra vida però no és igualment important la manera d'estimar-los/les?........ i pense que d'això se'n diu educació...... ara bé, és pot educar de moltes maneres diferents i aquí intervé el respecte.......... als infants....... als les seues necessitats....... i als seus interessos..... dins d'uns limits, com tot.... amb sinceritat i paciència. Uf, per a mi va ser descobrir un món totalment nou que no m'havia interessat mai abans. Ara veig que hem de recolzar les seues decisions, encara que no estiguem d'accord i ........... això si que és dificil perque ens acostumem a prendre desicions per ells/elles.
    Molt bonic, el poema, amb la tendresa que et caracteritza.
    Gràcies per escriure.
    Besets
    pepastor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.