La meva Mare

Si jove,
ets assenyada com una vella.
Si vella,
ets portada per l'empenta de la joventut.
Si pobre,
et satisfàs veient gaudir als teus.
Si rica,
ho donaries tot als que t'envolten.
Plores per les angunies dels altres,
rius per compartir llurs joies i alegries.
Mentre rius,
no et sabem estimar i et fem patir, malgrat al teu costat els dolors s'obliden.
Desprès de morta,
donaríem quant som i tenim per veure't somriure,
per mirar la tendresa dels teus ulls,
per rebre un bes o escoltar la teva veu,
per sentir un altre cop una abraçada teva.
No cal et digui qui es aquesta dona;
només pensar en ella els ulls se'm neguen.
Però si amb preocupacions quotidianes no pensem en dir-te el que sentim, es per això que aquest poema t'escric,
per dir i recordar-te que sempre t'he estimat i sempre t'estimaré...Mare.