La meva gran aventura

Sempre m’han agradat les biblioteques ja que cada llibre és com un portal a una dimensió diferent o com una cicatriu que conta la seva pròpia història.
He somiat molts cops en muntar una biblioteca plena de llibres antics, nous, grans, menuts, famosos, desconeguts, anònims... Que fos com un museu on cada part contés una història molt diferent amb les mateixes lletres i paraules.


Tot va començar una nit en somnis, estava buscant alguna cosa. Entre milers de caixes hi havia un munt de records, joguines i fotos antigues. Entre les caixes hi havia un paper embolicat amb una cinta blava. Vaig saber que allò era el que estava buscant. En desenrotllar-lo hi havia una espècie de mapa.

Al despertar-me ràpidament vaig dibuixar el mapa. No se per quina raó m’ho vaig agafar com una senyal. Vaig agafar provisions i vaig començar a caminar. Quan vaig arribar al destí final vaig fer un forat amb una pala desmuntable que havia comprat. Vaig desenterrar un gran cofre de fusta desgastat pel pas del temps. Al principi pensava que a l’interior hi havia diners, prou diners com per construir la biblioteca dels meus somnis, però en obrir-lo em vaig quedar parada. Hi havia la mateixa cinta blava que embolicava el mapa del somni convertida en una polsera que semblava que només portés un parell d’hores sota terra.

Dins del cofre no s’hi trobava la biblioteca que volia, però gràcies a ell vaig descobrir per a que servia un amulet: per a tenir esperança i llençar-te al mon sense cap por. Aquesta és la meva manera de definir un amulet, un objecte que no és gran cosa però que ens dona la valentia de fer coses grandioses.

L’aventura em va ensenyar a no rendir-me i llibre a llibre, estanteria a estanteria vaig aconseguir muntar el meu palau. Ara venen persones de tot el món a que aquesta anciana amb una cinta blava al canell esquerre els entregui llibres de tota mena.
Aquesta és la història d’una nena que va aconseguir un somni gràcies a tan sols un amulet i en el camí va aprendre coses.