La meua família i la política. (Carta a Núria)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

Castelló de la Plana, 16 de novembre del 2004. Sueca.

Núria, gràcies per contestar a la carta que et vaig enviar fa uns dies. I, molt especialment, gràcies per les teues paraules del final, sobre el meu iaio i el teu pare.

Tens raó, ma iaio només era un treballador del camp que va ser cridat a files per a disparar i matar a gent en una guerra que ni li anava ni li venia. (En realitat, ¿a qui li van i a qui li venen les guerres? Només als dirigents, als que no arriben a estar mai en el front, en primera línia de combat).

El que passa és que, ma iaio, resulta que es trobava a un poble controlat pels franquistes. I van ser eixos els que el van reclutar. I ja està.

Jo, amb ma iaio Juan, vaig parlar molt sovint sobre la guerra civil espanyola, i em va contar moltes coses que li van succeir durant els tres anys de guerra, i durant el seu servei militar.

Doncs, en totes les ocasions en què el vaig acompanyar, mai no vaig escoltar cap paraula o expressió per part seua que denotés que hagués estat orgullós de matar per Franco, o per Espanya. Ara bé, tampoc se'l veia avergonyit, ni penedit. Des del seu punt de vista, ell va anar a la guerra, com tots, i ja està. Era una cosa que havia de fer-se, perquè li ho manaven, i punt.

Ja sé que açò pot semblar una mica bèstia. Però així és com ell entenia la seua realitat.

De totes formes, el que vull dir-te és que ma iaio no abraçava una ideologia política concreta. És més, crec que no tenia ideologia política. Va lluitar per Franco sense ser franquista. I jo no el vaig veure mai apenat perquè s'hagués mort el dictador, ni perquè s'hagués acabat el règim. Ma iaio s'enfrontà als que defenien el govern de la república (els "rojos", com els deia ell), però no amollava pestes contra la seua memòria. Crec que no li vaig escoltar mai cap insult referit als republicans. Simplement eren "los rojos", i au.

Quan va tornar la democràcia i entrà un govern d'esquerres, ma iaio tampoc no es va desesperar, ni res d'això, com van fer molts franquistes. A ell mai li vaig sentir dir: "Con Franco vivíamos mejor". (Vaja, que jo recorde).

Realment, jo crec que ma iaio Juan passava prou olímpicament de la política. Al meu entendre, no li importava una merda. L'únic que volia era poder viure tranquil, ell i la seua família. I no es preocupava per res més. Ja podia estar el món enfonsant-se al seu voltant, que mentre ell visqués bé...

Ma iaia, Cati, també ve a ser com ma iaio Juan. (Ella era del mateix poble que ell, de Godos, de la província de Teruel. També va vindre a València, i després a Sueca, quan s'acabà la guerra). I els seus dos fills van eixir igual que ells. És a dir, mon pare i mon tio Miguel Ángel (que, per cert, acaba de tindre una xiqueta, Nora). Ells tampoc no es claven en política. També els importa tot bastant poc, mentre a ells no els falte res.

Potser no siga agradable de llegir açò que he escrit. Però simplement estic describint-ho tal i com jo ho veig.

(NOTA: Ma iaia Cati encara viu. Però, ma iaio Juan, no).

((EXTRA. ÚLTIMES NOTÍCIES. Sobre mon tio Miquel Àngel. (1-12-2004)
Francesc Solves, un amic seu (i meu) que el coneix molt bé, s'acaba de llegir aquest relat-carta, i m'ha dit que mon tio sí que té ideologia política, que és catalanista, i que està totalment d'acord amb el concepte de "Països Catalans". Així que rectifique el que he escrit abans.
I, per cert, no li agrada que li diguen "Miguel". Ell és "MIQUEL". ¿Està clar?
Jo no li dic Miquel, ni Miguel. Simplement li dic "tio")).

* * * *

Val. I ara passem a l'altre aspecte que volia tractar. L'altra banda de la meua família.

Fins ací només he parlat d'un iaio i una iaia, els d'Aragó. Però tots tenim dos iaios i dos iaies. Uns per part de pare, i els altres per part de mare.

Doncs bé, ma iaio i ma iaia per la banda de ma mare sí que eren de Sueca mateix, del meu poble, el poble on vaig nàixer, i on he viscut durant vint i huit anys. (Ara ja fa un any i quatre mesos que visc a Castelló de la Plana, i només hi torne els caps de setmana, que puc).

A ma iaia Fina, la mare de ma mare, no la vaig arribar a conéixer quasi, perquè va morir d'Alzheimer quan jo tenia uns quatre o cinc anys. La veritat és que no conserve cap record d'ella (almenys, no en la memòria conscient). Així que de la seua vessant política no puc parlar. (A més, ma mare no me l'ha descrita).

Però, de ma iaio Gregorio, el pare de ma mare, sí que et puc parlar, perquè a ell sí que l'he conegut, i he pogut xerrar algunes vegades amb ell sobre estos temes. Encara viu. Viu sol, al seu pis de la Placeta de Sant Doménec, a Sueca.

Ell també va participar en la guerra civil. (Els dos iaios meus es llevaven molt poc, d'anys). Aquest, ma iaio Gregorio, sí que va lluitar en el bàndol republicà, perquè el meu poble es trobava en zona republicana quan començà la guerra. I va lluitar contra Franco, i per la república.

A ma iaio Gregorio li interessava molt la política, i sí que tenia uns ideals polítics i de país pels quals li hauria agradat lluitar... Però no són els ideals que tu t'esperes.

No t'ho podràs creure, però aquest iaio meu que va empunyar les armes contra Franco, resulta que era FRANQUISTA. (Pot semblar un tant surrealista, però era així).

Espera't una mica, i et pose en situació.

Ma iaio Gregorio era llaurador, i, des de molt jove, ja treballava l'arròs en la finca de Caro. (Que encara existeix, i que ara duen els meus tios, els dos fills hòmens de ma iaio). La finca, una extensió immensa de camps d'arròs, era del marqués de Caro. Ells, els de la família de la banda de ma mare, sempre li han dit "l'amo". Ma mare també li deia "el señorito José Mari". I no en to de burla.

No sé si és que ma iaio era més major que el seu senyor, i l'anomenava així des que era un xiquet, o si és que el nom de "señorito" venia perquè l'amo mai no es va casar, i, per tant, no tenia "señora". El cas és que, amb eixe nom, és com el va conéixer sempre ma mare: "El señorito José Mari". (Crec que encara viu, però no estic segur).

Pel temps, ma iaio va arribar a ser el procurador i administrador (o siga, l'encarregat) de la finca de Caro. Abans d'ell, ho era el pare de ma iaio, i ara ho són els meus tios. (A banda, tots dos tenen també molta extensió de terra, pròpia i arrendada. Començaren com a llauradors normals, i ara són mig terratinents).

El pare de ma iaio Gregorio ja estava clavat en política quan ma iaio era jove. Crec que va arribar a formar part d'un partit de dretes. (Em sembla que d'un partit carlista, o alguna cosa així). I supose que això va fer que se li encomanés al seu fill la tendencia cap a la dreta.

És cert que ma iaio Gregorio, en guerra, va lluitar a favor dels "rojos", però ho va fer a desgana, perquè hi anava obligat. Perquè, ideològicament, era del bàndol contrari.

Precisament, durant el conflicte el van enviar uns mesos al Port de Castelló de la Plana, per a defendre'l dels possibles atacs dels feixistes. I, tot just, ara jo em trobe treballant d'operador de càmera a Castelló, i solc anar moltes voltes al port, i al Grau, a gravar notícies. ¡Quina casualitat!

També va estar destinat un temps a Mataró, al costat de Barcelona. (Però crec que això va ser abans de la guerra, quan estava fent la instrucció, el servei militar).

Doncs bé, es veu que, quan s'acabà la guerra, ma iaio ja va poder mostrar lliurement la seua tendència política. (Cosa aleshores impossible per a moltes persones que defenien la postura contrària). I s'afermà fortament com a una persona de dretes, franquista, i molt espanyolista. Ell diu que també és valencianista. Però sempre anteposa els interessos d'Espanya als de València, com la majoria de valencians.

També es declara anticatalanista. (A pesar de tindre uns amics catalans, que va conéixer durant la "mili" a Mataró).

El pitjor és que ma iaio, al llarg de la seua vida, ha anat contagiant a quasitota la meua família (de part de mare) del seu espanyolisme, el seu anticatalanisme, i el seu "suposat" valencianisme (o valencianisme blaver).

Fins i tot, ma mare encara diu a vegades que "amb Franco es vivia millor". Aleshores, jo, sempre que puc, li dic: "¿Ah, sí? Pregunta-li-ho a tots els torturats, empresonats o afusellats pel règim franquista, a veure què diuen ells. ¿També vivien millor amb Franco?"

Llavors em contesta que segurament s'ho mereixien. I sempre tirant mà del seu argument d'or: "Els rojos, durant la guerra, mataren moltes monges i capellans, i cremaren molts convents i esglésies". I d'ahí no la traus. Encara que li faces veure que molts d'eixos torturats, empresonats i afusellats pels franquistes no eren els mateixos que cremaren els convents, i que, fins i tot, alguns encara no havien ni nascut quan passava això. Però ella no fa cas. Per a ma mare tots són iguals, tots "uns crema-convents".

Ma iaio ara és militant del Partit Popular (o, com a mínim, col·labora activament amb ells). Però no només això. La seua febre política també s'ha transmés als seus dos fills, José Luis i Paco. Tant, que mon tio José Luis, ara per ara, és el número dos del Partit Popular a Sueca, de la dreta espanyola i espanyolista. I és regidor de l'ajuntment. (En la legislatura anterior va ser regidor d'agricultura. Ara està en l'oposició).

Mon tio Paco també pertanyia a un partit, el d'Unió Valenciana. La dreta valenciana anticatalanista, i molt poc valencianista. En resum, els blavers que només fan que donar pel sac. I que han aconseguit que ens trobem discutint, encara hui en dia, de si el valencià i el català són la mateixa llengua. Conflicte inventat "premeditadament" per la dreta valenciana i espanyola, amb tal de dividir-nos i d'evitar que el País Valencià i Catalunya s'uniren per a defendre els seus interessos comuns. Així de clar. Com ja saps. (Bo, crec que ho has sabut sempre).


Imagina't tu fins on arriba el fanatisme anticatalanista dins la meua família, que Salvador Vendrell (Voro), un cosí prim meu, tres o quatre anys major que jo, a més de ser proper a les joventuts d'Unió Valenciana, també té relació amb el G.A.V. (Grup d'Acció Valencianista), que és la vessant més radical i extremista del blaverisme. Són els que cometen accions violentes contra entitats i símbols catalans ací al País Valencià. I els que van ser responsables de les destrosses en els Casals Jaume I de molts pobles, entre ells també el de Sueca (del qual jo soc soci, per a més INRI).

El cas és que jo he parlat algunes vegades amb ell, amb Salvador, i no es pot dir que siga espanyolista, encara que semble mentida. Jo crec que sí que se sent valencianista de veritat. A ell, Espanya li para lluny, com una cosa aliena. Crec que és sincer. Ell sí que està convençut del que diu. I els seus actes són conseqüents amb les seues idees. No es contradiu, com fan moltes altres persones i polítics.

El mal és que és anticatalanista a mort.

* * * *

Ma iaio Gregorio també té tres filles, ma tia Pepita, ma tia Isabel, i ma mare, Vicenta Maria. Però, gràcies a Déu, elles no estan clavades en política. A elles els toca la part religiosa, i participen activament en les parròquies on pertanyen.

Ma tia Isabel, fins i tot, va ser missionera a l'Àfrica, al Congo. Va estar treballant durant uns anys en les missions d'EKUMENE a Lukotola i Lubumbashi. Ella és una espècie d'excepció, dins la família de ma mare (igual que jo). Crec que és la més d'esquerres, o amb consciència social, que hi ha a la meua família. Ha arribat a enfrontar-se vàries vegades a ma iaio, i han tingut discusions bastant acalorades.


Bo, i així és com es veu el panorama en el meu ventall familiar, de banda de mare. SUPERXUNGO. Superespanyolista i anticatalanista a tope. Imagina't.

Per a què es veja que, el fet de lluitar durant la guerra en un bàndol o en un altre, no vol dir necessàriament que sempre es vaja a estar d'acord amb allò que s'està defensant mitjançant les armes. En realitat, pots trobar-te, fins i tot, en l'extrem contrari. L'exemple viu és ma iaio Gregorio. (Ma iaio Juan és, més bé, un exemple de mesinfotisme. I això que provenia d'Aragó, no de València).

* * * *

Després de tot el que t'he explicat, supose que et preguntaràs: "I aquest xic, Joanjo, ¿com és que no ha resultat com la majoria dels membres de la seua família, si tenia tots els elements a favor? ¿Per què els ha eixit tant rebotat, ...cap a l'extrem contrari?".

Doncs ara et contestaré:

PERQUÈ ESTIC FART. JA N'HI HA PROU.

Ja estic fart de tant d'espanyolisme i anticatalanisme, i "pseudo-valencianisme", que em venen inculcant des que jo era menut. Prou. Ja no puc més. Estic fins els collons.

Des de ja fa temps, fa uns deu anys, vaig decidir que ja era hora de donar-li la volta a la truita. Havia de compensar o contrarrestar tant de sentiment anticatalà que hi havia a la meua família. Així que em vaig fer catalanista independentista, i valencianista real (no blaver). I cada vegada ho soc més fermament, i participe més activament en les accions socials, o polítiques.

És que ja estic fart de tots ells, dels espanyolistes. Tant de llavat de cervell, tanta menjada de bola...

Per a ells soc una espècie de traidor. Un renegat. Però em dóna igual. Millor. Que se'n vagen a fer la mà. És que s'han tornat insuportables. Amb ells no hi ha debat. No hi pot haver. Es van acostumar tant bé a conviure amb la dictadura, que ara no entenen la democràcia. Les seues estructures mentals van ser motlleades i engarrotades pel franquisme, des que eren uns xiquets, i ara no poden deslliurar-se d'elles. Són extremadament rígides.

És impossible raonar amb els meus pares sobre estos temes. Per molts arguments que aportes de la teua part, sempre topes amb el mur del tancament en les seues pròpies idees. Ells no intenten adduir quasi raons. Ni es molesten en rebatre els arguments que jo els done.

Simplement es limiten a dir-me: "Deixa de calfar-te el cap amb eixes idees. L'únic que importa és treballar i guanyar diners". I preferirien que no expressés en públic les meues tendències polítiques, "pel que puga passar, per si de cas". Tenen por, encara hui, a les repressàlies de la guàrdia civil. Ells segueixen vivint en l'època de la dictadura. El règim franquista encara perdura, encara continua viu, dins dels meus pares. I dels meus tios, i de ma iaio...

Les coses no han canviat tant com semblen.

Però jo no m'he criat en eixe règim. Per això estic tant fart d'haver d'actuar com fan ells. Estic fins a la coroneta. Per això m'he rebel·lat, perquè ja no podia aguantar més.


I ací estic. Donant canya, a veure si per fi declaren l'oficialitat del català (=valencià) a la Unió Europea, com a llengua de ple dret. I lluitant per a què se'ns reconega el dret d'autodeterminació als habitants dels Països Marencs (o Marènia), anomenats, també, "Països Catalans".

(Ja veurem què aconseguim amb tot açò. Espere que no res de mal).

* * * *

Bo, Núria, crec que ja he bolcat a l'exterior tot el que guardava dins de mi des de feia molt de temps. És que m'ofegava i pugnava per eixir. Ara ja està fet.

De moment, m'acomiade. Ja ens trobarem algun dia, ¿eh?

Adéu.

Joanjo.


Comentaris

  • Fotos meues de Sueca, València i voltants[Ofensiu]


    ____________________________


    Podeu veure fotos meues de Sueca, el meu poble, i dels seus voltants, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618477002096/



    Imatges de València Ciutat, també n'he publicat ací:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618387881753/


    Sou lliures de baixar-vos-les a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • AMPLIACIÓ DEL RELAT (III). Més comentaris del meu cosí José Miguel.[Ofensiu]


    AMPLIACIÓ DEL RELAT (III):

    MÉS COMENTARIS DEL MEU COSÍ JOSÉ MIGUEL.
    ________________________________________

    SEGONA RESPOSTA DE JOSÉ MIGUEL

    Títol: RE: Jei , José Miguel, gràcies per contestar i per aclarir -me coses.
    De: "Jose Miguel" <****@hotmail.com>
    Data: Dimarts, Desembre 14, 2004 12:38 am
    A: jagma@correu.mesvilaweb.com


    Ola de nou Joanjo:

    La meua normativa llingüistica es simplement transcriure la forma com parle, concidix a voltes en les normes del Puig (molt d'ull, no es la d´Unio valenciana, que eixe partit ya no existix)

    Sé molt be que en Lleida parlen com nosatres, i en la franja de ponent també, i en el delta del Ebre, de fet, la nostra varietat és més extensa, territorialment parlant.

    No gaste la varietat estandard perque no existix, no es de veres i mai existirà,ningú la parla, fixat en Andalusía, tants anys anant a escola en castellà de veres i ells el seguixen parlant a la seua manera.

    Lo dels germans del iaio em vaig enterar per casualitat un 1 de novembre, mon pare m´ho va dir, estan enterrats en el cementeri de Sueca (pero enterrats de veres, com feien abans, en terra, creu, i totes eixes coses)

    I sobre les teues cartes, sé que no estàs aci pero podries criticar coses més utils, com la falta de seguretat en alguns pobles (El romaní, El perello...) abans que la teua familia. No dubte que a la gent li puga interessar la teua vida pero entre lo que fa el moderador i lo que fas tu hi ha tanta diferencia com d´uns informatius a tombola.

    Espere que no et desagraden les meues paraules, dic lo que pense i les meues opinions són molt qüestionables.

    Gracies per contestar, encantat d´haver parlat en tu:

    Fins atra,
    Jose Miguel Matoses
    Sueca, 14-12-04
    ________________________________________

    SEGONA CONTESTACIÓ MEUA A JOSÉ MIGUEL

    Títol: José Miguel, no em desagrada gens el que dius.
    De: "Joanjo"
    Data: Dimarts, Desembre 14, 2004 10:46 am
    A: ****@hotmail.com

    Castelló de la Plana, 14 de desembre del 2004. Sueca.

    José Miguel, no em desagrada gens el que dius. I crec que tens molta raó en moltes coses.

    M'alegre d'haver pogut parlar amb tu. I perdona per molestar-te amb el meu relat.

    De totes formes, a nivell d'experiències personals meues (ja no de família), crec que continuaré escrivint-les i intentant publicar-les. És una altra forma d'entendre l'activisme polític o social. (Pot estar encertat, o no pot no estar-ho, però és la meua forma de ser i d'actuar).

    Moltes gràcies altra vegada per escriure'm i per contestar.

    Ens veiem en el dinar de Nadal. Adéu.

    Joanjo.
    ________________________________________

  • AMPLIACIÓ DEL RELAT (II). Més comentaris del meu cosí José Miguel.[Ofensiu]


    AMPLIACIÓ DEL RELAT (II):

    MÉS COMENTARIS DEL MEU COSÍ JOSÉ MIGUEL.
    ________________________________________


    RESPOSTA DE JOSÉ MIGUEL A LA MEUA PROPOSTA

    Títol: RE: Una forma de rectificar
    De: "Jose Miguel " <****@hotmail.com>
    Data: Dilluns, Desembre 13, 2004 8:02 pm
    A: jagma@correu.mesvilaweb.com


    No, si a mi no m´ha molestat que digueres les vertents polítiques de les persones de la familia.Mes que res perque pense de forma molt pareguda sobre ells, lo que no m´ha agradat es el regalar informacio sobre els llocs de treball, ya que aixo va contra la legalitat de internet i viola els drets a la intimitat.

    De opcions politiques me pareix normal lo que has dit (encara que amagant coses que ho expliquen tot com que el iaio va sofrir la mort de dos germans a mans dels republicans. Com havia de ser ell republicà?)

    El correu d´aclaració era per a revelar-te lo que tu no havies aconseguit vore. No per als demés, em te igual lo que pense el mon.

    Ah, també voldría dir-te lo que pense sobre la llengua. Es cert que es la mateixa pero sols si nosatres aixina ho volem. Els drets llingüistics, fets en Barcelona, aixina ho contemplen.

    Segons eixos drets els valencians podriem ficar-li el nom que volgam a la nostra llengua en la nostra propia normativa. i no ho dic yo, ni tampoc els blaveros, ho diuen els catalans.
    ________________________________________

    CONTESTACIÓ MEUA A JOSÉ MIGUEL

    Títol: Jei, José Miguel, gràcies per contestar i per aclarir-me coses.
    De: "Joanjo"
    Data: Dilluns, Desembre 13, 2004 11:18 pm
    A: ****@hotmail.com


    Castelló de la Plana, 13 de desembre del 2004. Sueca.

    Jei, José Miguel, moltes gràcies per contestar a la meua proposta i per aclarir-me coses. Havia entés malament alguns sentits de les teues cartes d'abans.

    A veure... Explicacions per part meua:

    Primera. Sobre el lloc de treball dels tios. No pensava que, això de nomenar la finca de camps d'arròs que duen, fos perjudicial per a ells. Perdoneu. (De totes formes, no aporte cap dada més. Crec).

    Segona. Sobre els germans del iaio Gregorio. Jo no sabia que, al iaio, els republicans li havien matat dos germans, en guerra. No recorde gens, PERÒ GENS, haver-ho escoltat. NO TENIA CAP CONSTÀNCIA D'AÇÒ (ALMENYS, NO EN LA MEUA MEMÒRIA CONSCIENT). I era una informació essencial per a comprendre la seua actitut posterior. Així que, a partir d'ara, rectifique el meu relat amb la inclusió d'aquest annex.

    Tercera. Sobre la llengua, les seues denominacions i les seues normatives. Jo estic d'acord amb la doble denominació de la nostra llengua. Jo de vegades li dic "valencià", i de vegades "català". I és el mateix. (Igual que dir "castellà" o "espanyol" a una mateixa llengua).

    Com hauràs notat, quan escric en català (=valencià), jo utilitze sobretot les formes normatives de la variant occidental, la que es parla al País Valencià i a la zona de Lleida (Catalunya). (NOTA: Recorda que la nostra variant es parla, fins i tot, en bona part dels Pirineus Catalans. Ves allí algun dia, quan pugues, i ho comprovaràs per tu mateix).

    He observat que tu no gastes la normativa estàndar del valencià (=català). Supose que estaràs emprant la que proposa Unió Valenciana. Però això a mi tampoc em preocupa massa. Tu i jo estem escrivint en normatives diferents, però els dos estem expressant-nos en el mateix idioma. I els dos ho sabem. Els dos fem ús de la nostra llengua, que crec que és el que importa (utilitzar-la sempre que siga possible, i en tots els àmbits possibles).

    Jo crec que això és bo. Si no, podríem arribar a tindre una normativa perfecta, i una llengua morta. (Cosa que supose que no desitgem ningú de nosaltres).

    Bo, José Miguel, moltes gràcies altra vegada per contestar, ¿eh?

    Vaig a enviar les teues rectificacions a tots aquells que ja tenen el meu relat. Crec que és necessari que coneguen també el teu punt de vista, no només el meu. D'esta manera, el seu coneixement de la història serà molt més ric.

    Al meu entendre, el pitjor és quedar-se només amb la visió d'una sola persona. El que a mi m'agrada és que tots puguem pensar per nosaltres mateixos, i expressar les nostres vivències i opinions. Igual que va fer, sobre aquest relat, l'amic de mon tio, Francesc Solves. Igual que he fet jo. Igual que has fet tu...

    Jo crec que això és el més bonic, la diversitat d'opinions. I la llibertat per a expressar-les.

    Bo. Que tingueu uns bons nadals. I records a ton pare i a ta mare.

    Adéu.

    Joanjo.
    ________________________________________

  • AMPLIACIÓ DEL RELAT. Comentaris de José Miguel, el meu cosí.[Ofensiu]


    AMPLIACIÓ DEL RELAT:

    COMENTARIS DE JOSÉ MIGUEL, EL MEU COSÍ (fill de mon tio Paco, i germà de Javier).
    __________________________________
    Títol: RE: [valencianisme] LA MEUA FAMÍLIA I LA POLÍTICA.
    De: "Jose Miguel" <****@hotmail.com>
    Data: Dissabte, Desembre 11, 2004 12:34 pm
    A: jagma@correu.mesvilaweb.com
    __________________________________

    Ola "Joanjo" Soc Jose Miguel, el teu cosí, yo també estic en la llista de "valencianisme.com" i m´agradaría que deixares de parlar de la meua familia sobretot de la forma que ho estas fent.

    Crec que ya n´hi ha prou, fins ara m´havia mantés en silenci pero ya esta be, que tu també formes part d´eixa familia.

    Un poc de respecte als majors, parla de tu mateix pero no tens perque insultar al meu germà i al seu ofici per a demostrar que eres més catalanista.

    Si et fixes, en "valencianisme.com" tot el mon parla sobretot de temes d´actualitat, no parlen de la seua ideología perque se presupon i ya està prou definida, tu eres l´unic que torna la vista arrere per a despotricar sobre la familia de ta mare, l´iglesia i tot allo que es pose entremig de tu i la teua idea dels paissos catalans.

    Crec que estas fent el payaso regalant tants datos sobre la TEUA familia.

    Esperant la teua rectificació, em despedisc (no m´acomiade) de tu.

    Adeu Joanjo
    __________________________________
    Títol: Posdata
    De: "Jose Miguel" <****@hotmail.com>
    Data: Dissabte, Desembre 11, 2004 1:44 pm
    A: jagma@correu.mesvilaweb.com
    __________________________________

    PD: També preferisc dir-te la veritat sobre les mentires que has amollat sobre la familia.

    El Iaio va viure una epoca en la que es normal que pensara aixina.

    El tio Jose Luis es va clavar en política pels llauradors, per a defendre els seus interessos i com no podía estar en cap atra ideología es va clavar en el PP. T´imagines al tio en un atra ideología? Puix yo no. Pero no has d´olvidar que ell volía defendre als llauradors antes que a espanya.

    Mon pare votaría antes a ERPV que al PP. Te servix aço? o vols que t´ho explique mes? Ell es Valencià antes que tot, sempre nacionalista i a voltes independentista.

    El meu germà no es clava en política perque té coses més importants que fer. No t´ho puc explicar perque es algo imposible d´entendre per a algú que no creu.

    De mi no parles, menos mal. Yo simplement et dic que no crec en Espanya, pero si en Valencia. Pero antes que tot aixo crec en les persones i les respecte, sobretot si son de la meua familia.

    Els meus pares m´enviaren a una escola fascista a on se prohibix el valencià. Pero no per aixo vaig alguna volta a mostrar la meua familia com una presó de fascistes que em va tindre encarcelat.
    __________________________________

    PROPOSTA MEUA A JOSÉ MIGUEL

    Títol: Una forma de rectificar
    De: "Joanjo"
    Data: Dilluns, Desembre 13, 2004 5:04 pm
    A: ****@hotmail.com

    Castelló de la Plana, 13 de desembre del 2004. Sueca.

    José Miguel, crec que estes dues o tres cartes que ens estem escrivint són la conversa més llarga que hem mantingut en molts molts anys. ¡Imagina't quanta comunicació hi ha entre nosaltres!

    Per a rectificar (o completar) el meu escrit, puc enviar el teu punt de vista a tots aquells que ja tenen el relat. D'esta forma, la història serà més plural, més oberta. Així no monopolitzaré jo la narració. (Ja la vaig ampliar amb l'afegit EXTRA sobre mon tio Miquel Àngel).

    ¿Estàs d'acord? Escriu-me només llegisques açò. Moltes gràcies.

    Ací ningú té per què amagar res. ¿Per què sempre hi ha tanta por?

    Val. Ja ens veurem.

    Adéu.

    Joanjo.
    __________________________________

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

246 Comentaris

248801 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).