La ment

Hi va haver una vegada un científic que volia provar la teoria de que en nostre cos mana la ment!
Necessitava un voluntari per fer un experiment i que volgués arribar a les últimes conseqüències per el que pogués passar. Es va dirigir a una presó un hi havia condemnats a mort, a la pena capital; i pensà ha aqueixos a cap l'importarà si li proposo aquest experiment, i així dit i fet, s'encaminà a la presó on hi havia aqueixos pobres a l'espera de la mort! Desprès d'exposar el que volia al director del centre penitenciari va rebre l'autorització del cap del centre, va reunir als presos i els hi va proposar el següent: Un voluntari participarà en un experiment científic, en el qual seria fet un petit tall en un lloc concret del seu pols, el suficient profund com per gotejar sang, la seva sang fins l'ultima gota. Si tenia la sort de sobreviure, en el cas de que la seva sang coagules. Si això passes, aquest voluntari seria alliberat, de morir. En cas contrari, moriria sols amb la pèrdua de sang, o sia una mort sens sofriment ni cap mena de dolor.
Tots aixecaren la seves mans, però sols un fou l'escollit.
L'escollit fou posat estirat en un llit alt d'hospital, el lligaren tot el cos per tal de que no es pogués moure. Seguidament, li va practicar el cientificic un petit tall en una part del seu pols. Sota el seu pols fou posat un pot de metall d'alumini. Li va dir que sentiria caure la seva sang dins aquell pot. El sols va ser practicat superficial i no va travessar cap artèria, però el suficient perquè ell sentis que el seu pols havia sigut tallat. Sens que ell ho sàpigues sota al llit hi havia una ampolla de "suero fisiològic" amb una petita vàlvula, en el moment de fer el tall es va obrir aquella vàlvula, perquè el voluntari sàpigues i/o cregués que era la seva sang la que queia en el lloc.
En veritat, era aquella aigua la que queia dins del pot, gotejava de deu en deu minuts, el científic sens que ell ho sàpigues, de tant en tant tancava una mica l'aixeta o vàlvula hi les gotes disminuïen.
Mentre tant el voluntari creia, que era la seva sang la que disminuïa, poc a poc.
Amb el passar del temps ell va anar perden color, quedant cada volta mes i mes sens color.
Quant el científic va tancar per complert la vàlvula, aquell home, va tenir una parada cardíaca i va morir, sens tant sols haver perdut cap gota de la seva sang.
Aleshores, aquell científic, va poder provar que nostra ment compleix al peu de la lletra, tot el que li es enviat, sent acceptat per l'individu, sia positiu o negatiu i que aquesta acció de la ment embolica tot nostre organisme, sigui la part orgànica o psíquica.
*****************

"CONCLUSIÓ"
Aquesta història es una alerta, perquè sapiguem i filtrem tot el que rebem dins de nostre ment, dons ella no distingeix el que es real, del que es fantasia, el cert del equivocat, es així de simple sols grava i compleix sols el que li es enviat al peu de la lletra.

Autor: En Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda, escrita avui 18 de Gener del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que es envoltat d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: demontagut@yahoo.es mas_el_sol_solet@hispavista.com etc.