La Màquina del Pànic

Sonen els engranatges antics i grandiloqüents
De la Màquina del Pànic.

No us poseu davant les seves rodes sanguinàries
Si no voleu acabar triturats.

El seu cos de ferro i guerra fa pudor de fossa comú
I d'ossos corroïts per l'àcid del sistema polític.

La Màquina del Pànic porta el pilot automàtic
De tant en tant deixa que algú la governi per un temps.

Però no reconeix cap autoritat, i qui la guia
Acaba devorat per formar part del seu macabre combustible.

Sonen les rodes dentades (més que dents, són ullals)
De la Màquina del Pànic.

No te fre, i ja pul·lulava per aquestes terres
Molt abans que qualsevol de nosaltres.

I continuarà fent girar els seus engranatges
Temps després d'haver acabat amb tots.

La Màquina del Pànic
No pensa, ni sent, ni estima, només fa girar les seves rodes.

No t'hi posis al davant
Si no vols morir triturat.